La Marcela Calderón i la Sofia Saber són dues amigues que es van conèixer l’any passat en el marc del Projecte Rossinyol. Calderón estudiava l’últim curs de Dret a la Universitat de Girona, mentre que Saber estudiava 2n d’ESO a l’institut Pere Alsius de Banyoles. Acabava d’arribar a la ciutat, i amb prou feines podia parlar català. Així, conèixer Calderón i poder passar temps amb ella va ser un pas molt important per ella, que la va ajudar a poder conèixer la ciutat que l’acollia, tenir una referent una mica més gran que ella, i aprendre català.

El Projecte Rossinyol és una iniciativa nascuda a la UdG, que s’encarrega d’aparellar menors que arriben d’altres països a diversos instituts gironins amb estudiants universitaris que voluntàriament decideixen dedicar unes hores a la setmana a ser els seus mentors. Aquest any, el Projecte Rossinyol ja ha dut a terme la majoria de les festes de benvinguda per posar en contacte les diferents parelles que participaran el projecte. En total, la iniciativa arribarà a 19 municipis, 6 dels quals s’hi han incorporat de nou aquest any (Sant Hilari Sacalm, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Castelló d’Empúries, Roses i Salt).

«Quan arribes a un país nou no tens temps ni de fer amigues», comenta Calderón. Així, el Projecte Rossinyol és «el teu primer contacte amb una figura que no és tan adulta, però que té una mica de seny, tot i que jo no», riu Calderón. També riu amb complicitat la Sofia Saber, ja que després de pràcticament tot un curs trobant-se gairebé una vegada per setmana, les dues joves es coneixen perfectament.

«Com que nosaltres vam començar el projecte en pandèmia, no es van poder fer les festes d’inici de curs, que són xules», explica Calderón. «Vaig ser jo qui va fer el primer contacte, li vaig enviar un Whatsapp i vam quedar pel diumenge», continua Saber. Així, van anar encadenant diumenges en què es trobaven per fer activitats juntes, amb l’ajuda dels diners de butxaca, uns 200 euros, que el Projecte Rossinyol els va donar per a poder comprar entrades i tiquets per diferents activitats d’oci i culturals. «Vam jugar a bàsquet, vam anar a museus de Girona i Banyoles, vam jugar a cartes, vam anar a la biblioteca, vam pintar l’estany de Banyoles, on vam donar moltes voltes passejant», riu Saber. «També vam anar un parell de cops al cinema, i vaig conèixer els seus pares, que em van convidar a menjar cuscús amb ells», afegeix Calderón.

«Quina va ser la nostra millor quedada?, pregunta Calderón. «La de la bicicleta?», riu Saber. «Feia molts anys que no anava en bici, i ella em va ajudar a recordar com es feia», continua. «Tot venia perquè ella havia d’anar a una excursió amb l’escola, on feien una volta en bici, i com que no sabia anar-hi volia quedar-se a la biblioteca», diu Calderón. «I li vaig dir: no et quedaràs a la biblioteca, se n’aprèn i punt!», afegeix. Després d’alguna caiguda i de 6 hores passant fred, Saber va aconseguir l’objectiu. «Ho vam aconseguir, va ser un triomf», conclouen.

Aprendre català

El Projecte Rossinyol suposa, a més, una oportunitat perquè els menors recentment arribats entrin en contacte amb la llengua. Calderón creu que van emparellar-la amb Saber, ja que les dues parlaven en anglès. Al principi, la mentorada no parlava català (tot i que sí dominava l’àrab, l’anglès i el francès), així que podien utilitzar la llengua anglosaxona per a comunicar-se. «Jo sabia que només li calia perdre la vergonya, i una dia li vaig dir: vinga, va!», riu Calderón. Des de llavors, les dues joves van passar a comunicar-se en català, de manera que en poc més d’un any, Saber ja ha sumat el català «i una mica de castellà» a la llista d’idiomes que domina. Tant és així que una de les altres anècdotes que recorden amb especial afecte és el dia que van anar al cinema a veure la pel·lícula de Guardians de la nit: El tren infinit en català. «La va entendre quasi tota, només em va preguntar per algunes coses», diu Calderón. Saber riu recordant que la seva mentora va marxar finalment del cinema plorant. «Com pots mirar coses tan tristes?», riu la mentora.

Un any després de finalitzar el projecte, Calderón i Saber continuen mantenint el contacte. «Sap que pot comptar amb mi, sobretot per parlar sobre el Batxillerat i el que vindrà a la universitat», afirma la mentora. Tot i que no es veuen tant sovint com abans, segueixen parlant amb certa regularitat. «Som amigues, més que no pas mentora i mentorada», continua. Saber, que ha recomanat l’experiència a altres coneguts de Banyoles, comparteix la mateixa opinió.