El risc de rebrot supera per primer cop els 3.000 punts des de l’inici de la pandèmia a la regió sanitària de Girona. En concret ahir es van assolir 3.004 punts (+233), un màxim a la regió, tot i que paradoxalment Girona va ser el territori que va marcar un risc més baix comparant-lo amb les altres regions catalanes, provocant que el risc de rebrot a tot el territori català arribés als 4.215 punts. Les comarques del Ripollès i la Cerdanya van destacar marcant 5.092 i 4.814 punts de risc de rebrot per covid-19, respectivament. Segons el Departament de Salut, els casos confirmats per PCR i TA acumulats a Girona són 137.611 (+944) i 142.199 si es tenen en compte totes les proves. Des de l’inici de la pandèmia han mort 2.387 persones, cap més des de l’últim recompte. Així mateix, a la regió gironina l’Rt va pujar a 1,48 (una centèsima més) i la incidència a set dies ja és de 1.262. Finalment, el 23,90% de les proves que es fan surten positives i hi ha 218 persones ingressades, 12 més que en l’últim balanç.

En total, a Catalunya, s’ha declarat 79 ingressats més per covid-19 (1.671) i 10 pacients crítics més a l’UCI (443). En paral·lel, l’Rt cau sis centèsimes fins a 1,81. Salut també va informar de 8.131 nous casos de covid confirmats per PCR o TA en les darreres 24 hores, mentre que el total des de l’inici de la pandèmia arriba als 1.250.171. Les funeràries no han notificat cap mort i el total es manté en 24.623 defuncions. El 24,99% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu (11 punts més que la setmana del 16 al 22 de desembre, un 13,68%). Salut afegeix que la incidència acumulada a 14 dies puja de 2.186,67 a 2.397,13, mentre que a 7 dies creix de 1.481,23 a 1.586,48. Ningú no podia imaginar que amb gairebé el 90% de la població espanyola vacunada, es produiria un nou impuls de la coronavirus ​​de dimensions desconegudes. La preocupació entre la ciutadania és màxima. Tot i això, l’actual tsunami té, gràcies precisament a la immunització, característiques tan diferents de la resta d’onades que alguns experts opinen que podria suposar el principi de la fi de la pandèmia. Altres, però, no són tan optimistes.

El debat ha estat obert, entre d’altres, pel doctor Javier Zulueta, que ha treballat a la Clínica Universitat de Navarra i actualment és pneumòleg a l’hospital Monte Sinaí de Nova York. El 23 de desembre va escriure a Twitter que «té la impressió» que la variant Òmicron «acaba amb la pandèmia», atès que la gran majoria de casos que provoca són lleus. «A Sud-àfrica està baixant la incidència igual de ràpid que va pujar. Això s’acaba», va escriure, en un tuit que, a causa de la necessitat de bones notícies davant d’un panorama tan incert, té més de 87.000 ‘m’agrada’. De seguida va sortir en suport del seu excompany el doctor José Luis del Pozo, director de malalties infeccioses de la Clínica Universidad de Navarra. El també especialista en microbiologia va assenyalar, a la mateixa xarxa social, que està d’acord amb «el plantejament optimista» perquè s’està veient «l’evolució natural d’un virus a càmera ràpida». En declaracions a El Periódico, del mateix grup editorial que el Diari de Girona, Del Pozo explica la conclusió. En primer lloc, reconeix que la situació actual és «dolenta», sense embuts, atesa la saturació a l’Atenció Primària, les urgències i l’augment de pacients hospitalitzats, que continuarà «en les setmanes vinents». Tot i això, incideix que es tracta d’una onada «diferent» que, a causa de l’alta cobertura vacunal, està provocant «quadres més lleus». Per això, per primera vegada a la pandèmia les corbes d’incidència i hospitalitzats són molt diferents. La primera creix de forma exponencial i sense que encara es vegi un aplanament mentre que la segona augmenta lentament. A aquest panorama ajuda, segons Del Pozo, la vacunació, però també l’«evolució natural del virus», ja que les variants molt greus tenen menys possibilitat de replicar-se perquè els infectats moren o són ingressats i romanen més temps aïllats, mentre que els ceps lleus tenen més «capacitat de contagiar».

Òmicron afecta més a la gola 

Nous estudis sobre la variant òmicron confirmen que aquesta variant té una afectació menor en els pulmons que variants anteriors i, en canvi, té una afectació més gran en la gola, segons recull el diari «The Guardian», que adverteix que aquestes investigacions no han estat encara sotmeses a revisions per part d’altres científics. Els investigadors creuen que el fet que òmicron es focalitzi a la gola explicaria per què aquesta variant és més infecciosa però menys mortal.