La revisió horària escolar, una «oportunitat que planteja reptes»

Tot i que adverteix que l’àmbit de la pedagogia no té un posicionament unànime sobre si mantenir la jornada compacta o impulsar la reforma horària, subratlla que «hi ha molts sectors dins la pedagogia que la defensem, i ho fem de la mà d’agents de salut que en els darrers anys han qüestionant si la jornada intensiva posava al centre els interessos de l’alumnat». En aquest sentit, assenyala que s’ha qüestionat en dues direccions, «tant des del punt de vista del rendiment acadèmic com dels hàbits saludables». En aquest sentit, adverteix que s’ha qüestionat perquè «en molts casos no ha garantit els diferents ritmes o temps que necessiten els infants o adolescents, és a dir, en molts casos no s’ha trobat l’equilibri entre les activitats escolars, garantir els àpats saludables i el temps necessari de descans». I apunta que, a més, «hi ha informes que qüestionen l’aprofitament escolar que en fan els alumnes de tot això».

Sens dubte, subratlla, una de les oportunitats de la reforma horària és «emmarcar-la dins l’educació a temps complert». En aquest sentit, defensa que «no hi ha un sol model o una única manera d’assegurar una proposta horària més repartida al llarg del dia que en tots els casos sigui vàlida». I això, subratlla, «és una riquesa i una fortalesa en sí, perquè permet contextualitzar cada plantejament al seu municipi o entorn de cada escola». Amb tot, però, sosté que «dependrà també de la visió o opinió del claustre, famílies i alumnes de cada centre educatiu i de les aliances que pugui establir cada escola amb les entitats educatives del seu entorn». En aquest sentit, adverteix que «hi ha molta feina a fer de senbilització o pedagogia sobre com contextualitzar cada proposta i els beneficis que genera per a l’alumnat». A més, afirma que «és una oportunitat per a anar alineats i perquè molts centres educatius puguin convertir el temps de migdia en un veritable temps educatiu, connectat fins i tot a allò que passa dins l’aula». També, manifesta, «trobar aliances amb entitats de l’entorn per a treballar plegats, juntament amb les famílies i aconseguir que els alumnes que no facin l’àpat al menjador escolar continuïn amb les activitats escolars a la tarda».

Un informe de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Bofill, indica, «es proposen entrades més flexibles als centres educatius, vincular els patis a una dimensió més educativa i incorporar dins el projecte escolar activitats extraescolars que permetin enriquir els aprenentatges o l’ampliació dels horaris escolars». Amb tot, sosté que «un dels aspectes rellevants en termes d’equitat és que si s’aconsegueix la connexió entre les activitats escolars i les activitats extraescolars dins els centres es garanteix que molt alumnat que no participaria d’algunes extraescolars de qualitat ho faci». I això, afirma, «no fa més que enriquir els seus aprenentatges». A més, sosté que també «permet una major coordinació entre diferents agents educatius», fet que «només beneficia l’alumnat». En aquest mateix informe, conclou, es planteja també que «part de les hores lectives tinguin lloc en espais educatius del barri», un plantejament «totalment alineat a una visió equitativa de l’educació».