La UdG registra vint-i-sis incidents de violència masclista entre 2020 i 2022

La Universitat de Girona va registrar 26 incidències per violència masclista entre 2020 i 2022. Segons dades recollides per Europa Press, la UdG va registrar 5 incidències l’any 2020, 12 el 2021 i 9 el 2022. Fonts de la universitat han explicat que va haver-hi una denúncia per violència masclista l’any 2019; i que de les incidències registrades entre 2020 i 2022, 6 són agressions sexuals, 2 per identitat o expressió de gènere, 8 per assetjament sexual, 4 per violència masclista, 5 per raó de gènere i una per ciberassetjament.

En el conjunt de Catalunya, les set universitats públiques van registrar 250 incidències per violència masclista de 2020 a 2022, de les quals 29 han estat denúncies (9 el 2020, 13 el 2021, 7 el 2022).

Fonts de les universitats han explicat que es considera incidència per violència masclista tota denúncia, queixa i consulta en la Unitat d’Igualtat de cada centre: es van registrar 54 l’any 2020, 83 el 2021 i 113 l’any passat.

Cada universitat té un protocol per a prevenir i solucionar aquestes incidències i, segons les dades, la majoria són per assetjament sexual o de gènere i per altres conductes masclistes (com fer certs comentaris entre estudiants o altres membres de la universitat o posar segons quins exemples a l’aula), i el perfil majoritari que registra la incidència és d’una dona contra un home.

A més, en aproximadament la meitat de les incidències s’ha donat una situació de superioritat de la persona que provoca la incidència enfront de qui la notifica; per exemple professor, personal investigador o la direcció dels estudis enfront d’estudiants.

En una entrevista a Europa Press, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, afirma que les violències masclistes que es produeixen en la universitat són un reflex de les que passen en la resta de la societat, i reivindica la importància que existeixin protocols en les universitats per a combatre «l’assetjament sexual, la violència o comportaments lgtbifóbics».

Assegura que en les universitats, a més, es produeix «una relació de poder que té el professor respecte a l’estudiant o el supervisor de tesi respecte a la doctoranda», davant el que reivindicat el nou protocol guia elaborat al costat de la Conselleria d’Universitats, que pròximament es portarà a la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Aquesta guia, centrada en la prevenció, pretén ser un «paraigua» que proporcioni els mateixos estàndards a totes les universitats per a actuar enfront d’una incidència masclista, i segons la consellera avui ha augmentat «la denúncia perquè hi ha més consciència sobre que certes conductes o comportaments són intolerables».

La responsable de polítiques d’igualtat, inclusió i responsabilitat social de la UAB, Esther Zapater, explica que en la majoria d’incidències hi ha hagut una «situació de verticalitat que condiciona la relació», entre alumnes i professors o entre personal de la universitat i els seus caps, entre altres exemples.

«En els casos de verticalitat es tracta, a vegades, de relacions que es van iniciar com a sexo-afectives de forma consentida i que en algun moment es tallen i ara hi ha algun tipus d’abús de poder», i ha afegit que cada vegada afloren més incidències per la major conscienciació de la societat, però que les incidències són més lleus ja que aquestes situacions s’atenen des de moments molt inicials.

Barcelona, Lleida i Tarragona

Durant el 2020 la UB va registrar un 10 incidències, el 2021 van ser 19 (2 tractades per via penal) i el 2022 va haver-hi 42 atencions, amb un total de 13 activacions del protocol (una va acabar pel penal); i les incidències han estat per masclisme, assetjament sexual i per raó de sexe, gènere i per «entorn intimidador i hostil».

A la UPF l’any 2020 es van produir 15 incidències (2 denúncies, 2 queixes i 11 consultes), en 2021 va haver-hi 18 (4 denúncies, 3 queixes i 11 consultes), i les 6 denúncies han estat «per part de 5 dones i un home»; a més les conductes eren per assetjament per xarxes socials; assetjament d’un treballador d’una empresa contractada a estudiants; o per abús de poder d’un professor.

L’any 2020 no consta cap incidència de violència masclista comunicada a la UPC, a diferència de 2021, quan es va registrar una queixa, i de 2022, amb 2 queixes (una desestimada) i 3 consultes. La vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan, defensa que la voluntat és que «ningú es quedi desatès» i que es notifiquin totes les situacions masclistes.

La UAB va detectar al 2020 un total de 18 incidències (de les quals es van obrir tres expedients disciplinaris), el 2021 va haver-hi 25 (tres van portar a l’activació del protocol contra violències masclistes), i el 2022 es van registrar 52 incidències ateses (en tres d’elles es va sol·licitar el protocol)..

Segons dades de la UdL, va haver-hi 4 incidències l'any 2020 (2 denúncies, una consulta i una queixa), 6 el 2021 (2 denúncies, una consulta i 3 queixes), i en 2022 va haver-hi 3 incidències (una denúncia i 2 queixes); a més, en el que va de 2023 s’ha registrat una queixa per violència masclista.

A la URV de Tarragona, al 2020 es van registrar 2 denúncies, 2 també en 2021 i altres 2 en 2022 (3 per assetjament, en una altra el presumpte estudiant assetjador es va anar de la universitat, una altra es va arxivar per falta de proves, i una va ser per sexisme i va acabar amb sanció); i entre les demandes a la Unitat d’Igualtat, algunes professores han sol·licitat una sala de lactància o d’extracció de llet i la universitat farà una prova pilot.