«Si la migració no hagués arribat a Banyoles, la societat seria més envellida i pobre»

L’Ajuntament de Banyoles ha editat el llibre Els banyolins d’avui, un volum que retrata l’evolució social i demogràfica del municipi des de mitjans del segle XX i que es va presentar ahir al Museu Darder. Obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Girona, Salvador Martí Puig; la politòloga Kumba Sakoli; i l’historiador Miquel Aguirre, dona forma al número 24 de la col·lecció Quaderns de Banyoles, editat conjuntament amb la Diputació de Girona.

El llibre posa el focus en les onades migratòries per a estudiar la població banyolina durant els darrers setanta anys, posant èmfasi en els canvis de composició social i de procedència de la ciutadania. La primera onada migratòria, que es va estendre des de 1952 a 1972, va aterrar a Banyoles procedent del sud d’Espanya. «Van arribar amb el boom industrial vinculat al sector tèxtil i es van instal·lar en les zones més perifèriques de la ciutat», assegura Salvador Martí. Els seus fills, apunta, «ja es van integrar plenament parlant català».

L’impacte dels Jocs Olímpics

Tot i que de 1975 a 1990 «a Banyoles no hi va haver-hi creixement» a partir de 1990 va arribar la segona onada migratòria a la ciutat. «Estava molt vinculada a la infraestructura que es va generar al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona i hi havia molta demanda en l’àmbit de la construcció», explica. El primers nouvinguts eren gambians i, al voltant de 1995, van començar a arribar els primers membres de la comunitat magrebina. «Al boom de la construcció s’hi afegia la demanda de mà d’obra en la indústria agroalimentària, especialment en les empreses càrnies», afegeix. «A diferència de les persones que van arribar en la primera onada, ells van fer un viatge molt llarg per a arribar fins aquí i sovint abans van estar en altres zones, com al Maresme».

Com recull una altra de les autores del llibre, la politòloga Kumba Sakoli, «la Banyoles d’avui és un ric i excepcional mosaic format per moltes aportacions» i afegeix que «hi ha gairebé cent nacionalitats diferents». Les cinc més dominants, subratlla Martí, són la comunitat magrebina, la gambiana, la romanesa, l’hondurenya i la xinesa. 

Un mirall del món

«Si la migració no hagués arribat a Banyoles, la societat seria més envellida i pobre», sosté Martí, que defensa que «van venir perquè hi havia demanda de llocs de treball». Es van incorporar, sobretot, en els sectors de la construcció, les indústries càrnies, la neteja, els serveis i la cura de persones grans. «Són àmbits que caracteritzen el tipus d’economia que hem creat a Catalunya en els darrers 30 anys i defineixen la societat que som i serem», afegeix el catedràtic.

«Banyoles ha passat de ser un municipi rural, poc connectat amb el món i gairebé una reserva antropològica de blancs, catalans i majoritàriament catòlics, per a convertir-se en una vila més rica i diversa, cada vegada més semblant al món on vivim», conclou Martí.

Subscriu-te per seguir llegint