La quantitat d’habitatge protegit acabat cau a la meitat en un any a Girona

Segones les dades de la Generalitat, l’any passat es van finalitzar 32 pisos d’aquesta tipologia a la demarcació, quan el 2021 havien estat 70

Terrenys s Domeny (Girona) per a fer-hi habitatges de protecció oficial.

Terrenys s Domeny (Girona) per a fer-hi habitatges de protecció oficial. / MARC MARTI FONT

Laura Fanals

Laura Fanals

La necessitat de tenir més habitatge assequible, inclòs el protegit, ha estat un dels grans reclams de tots els partits en les recents campanyes de les eleccions municipals i generals. Tot i això, la realitat és que, a l’hora de veritat, les xifres d’habitatge protegit continuen essent molt baixes. Segons dades del departament de Territori de la Generalitat, durant l’any 2022 es van acabar a les comarques gironines un total de 32 habitatges de protecció oficial, el que significa menys de la meitat que l’any anterior, quan se’n van finalitzar 70. Pel que fa als habitatges iniciats, la xifra també s’ha reduït, tot i que no tant: durant el 2022 se’n van començar 41, mentre que el 2021 se n’havien iniciat 50. 

Entre les localitats on, segons les dades de la Generalitat, es van finalitzar habitatges de protecció oficial, hi ha Banyoles, la Bisbal, Blanes, Girona, Palamós, Pals, Salt, Sant Feliu de GuíxolsSanta Coloma de Farners, Sils i Vidreres. 

Malgrat que en els últims anys -sobretot arran de la crisi del «totxo»- les iniciatives per construir pisos de protecció oficial han estat més aviat escasses, a les comarques gironines hi ha diversos projectes per poder ampliar aquest parc d’habitatges. Per exemple, l’Ajuntament de Girona va atorgar la passada primavera la llicència per construir un bloc de 32 habitatges protegits a Domeny, i d’altra banda va signar la cessió d’uns terrenys perquè s’aixequin mig centenar de pisos protegits per a joves a Can Gibert del Pla. 

A Lloret de Mar, d’altra banda, l’Incasòl té previst construir-hi 68 habitatges protegits, que la Generalitat té previst poder entregar el juny de 2026. En aquest cas, un 25% dels habitatges es destinaran a joves i un altre 25% serà per a famílies en situació vulnerable. La resta s’adjudicaran a les persones inscrites en el registre municipal per accedir a un pis públic. 

A Sarrià de Ter, mentrestant, l’Ajuntament va signar ara fa uns mesos un protocol amb SEPES, l’entitat pública del sòl que depèn de l’Estat, per estudiar el desenvolupament d’habitatge assequible en sòl públic, ja que el SEPES és titular de 69 finques registrals al municipi, originàriament destinades a l’encreuament de la N-II i el seu enllaç amb l’AP-7.

I és que, en els darrers anys, les peticions d’habitatge protegit han crescut de manera exponencial a les comarques gironines. L‘any passat, el nombre de peticions va incrementar-se un 36% al conjunt de la demarcació, especialment a localitats com Girona, Lloret de Mar, Olot i Sant Feliu de Guíxols.

Subscriu-te per seguir llegint