Dos bombers gironins al terratrèmol del Marroc: "Ens va sorprendre la capacitat d'autogestió de la gent dels pobles"

Entre els molts equips d'emergència que van anar a donar suport al terratrèmol del Marroc hi havia un comboi de bombers de la Generalitat. En concret, hi va anar la unitat canina de Vic, de la que en formen part en Martí Boyero i en Llorenç Parera. Tots dos són bombers gironins i han participat en diversos operatius de recerca i en catàstrofes naturals. Al Marroc van arribar al cap de quatre dies del sisme i van anar a pobles propers a l'epicentre. Expliquen que la majoria de cases eren de fang, fet que complicava trobar persones vives. "Normalment la família es queda al costat de la casa si hi ha gent viva. Allà no hi eren", lamenten. Amb tot, destaquen la "capacitat d'autogestió de la gent dels pobles".

En Martí Boyero i en Llorenç Parera fa més de quinze anys que es coneixen. Són dos bombers de la Generalitat que, després de passar per diversos parcs, han acabat treballant junts al de Vic. I no és casualitat, perquè a la capital d'Osona hi ha una de les unitats canines del cos. Ara fa una setmana, ells dos amb la resta de companys estaven intentant buscar gent viva sota la runa en el terratrèmol que va sacsejar el Marroc. Expliquen que la part complicada va ser arribar fins als pobles aïllats que hi ha a l'Atlas, zona on hi va haver l'epicentre.

Els dos bombers gironins, acompanyats de vuit efectius més i els respectius gossos van fer trajectes tortuosos per intentar arribar a petites poblacions afectades pel sisme. Expliquen que es van trobar localitats completament devastades, ja que les construccions eren molt febles de fang i els habitants van quedar completament sepultats sota la runa.

En Llorenç assenyala que, a diferència del terratrèmol de Turquia, amb les cases de fang del Marroc "no hi havia espais vitals" on les víctimes es poguessin refugiar. "És com si s'enfona un castell de sorra, que queda compactat. En canvi a Turquia és com si fos un castell fet amb fitxes del Dòmino, que se superposen unes amb les altres", assenyala.

Zona neta

Un cop arribaven a la zona on treballaven, en Martí Boyero explica que tenien feina a fer entendre a les autoritats polítiques i militars que havien de marxar de la zona, per evitar contaminar-la. "El problema és que si el gos percep l'olor d'una persona que està a la zona, anirà a buscar-lo i marcar-lo", explica.

Boyero, però, lamenta que la situació quan van arribar no era gaire esperançadora. I és que els pobles estaven deserts, sense familiars al costat de les cases, que és l'estampa habitual quan hi ha opció de trobar gent en vida.

Amb tot, Parera i Boyero destaquen l'autogestió i organització de la gent. "Són pobles petits, on tots es coneixen i tothom sabia què fer i com fer-ho. S'organitzaven a la seva manera i tothom col·laborava en tot", expliquen.

Ara, serveis de recerca

Diumenge passat els dos bombers van reprendre el viatge de tornada capo a Catalunya. Un viatge de dos dies, per carretera i amb vaixell amb els gossos. Una experiència més que sumen a una unitat relativament nova i que ara tindrà especial feina, amb l'arribada de la tardor.

I és que la temporada de bolets i els rescats a bosc són una de les feines del Grup d'Actuacions Especial GRAE. "Per a nosaltres és la temporada alta. Tothom vol anar al bosc i el bosc és molt gran", bromeja Parera.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona