25 anys de la tragèdia que va commocionar Banyoles

L’estany de Banyoles ara jeu quiet, pacient. Els primers corredors del matí estiren a la vora i alguns ciclistes ja cremen roda per intentar batre la seva marca personal. El fatídic matí del 8 d’octubre de 1998 queda lluny. Han passat 25 anys, però el record del naufragi de L'Oca, l’embarcació de passeig on van morir 21 turistes jubilats francesos procedents de La Rochelle, encara es manté viu. Calat a foc en el record dels banyolins, que han intentat que el temps fes la seva feina. 

El matí s’havia aixecat fred, però això no va impedir que 141 jubilats francesos que passaven uns dies de vacances a les comarques gironines (s’allotjaven a Lloret de Mar) embarquessin a bord de L'Oca, un dels dos catamarans de passeig que navegaven per l’estany. Poc després de salpar, l’embarcació es va començar a enfonsar. Però tot i els esforços del patró per tornar a l’amarrador, que estava a deu metres, la barca es va començar a submergir ràpidament (va trigar només quatre minuts en enfonsar-se). Alguns passatgers van saltar a l’aigua. D’altres, van quedar atrapats. El naufragi es va atribuir oficialment a la manipulació del catamarà, amb unes perforacions de ventilació il·legals a la popa i a la motorització per donar-li més potència, a més de l’excés de passatge (van pujar 141 persones a bord, quan l’embarcació només tenia capacitat per a 80).

Una seixantena d’estudiants de segon de BUP del col·legi Stel·la de Barcelona (va tancar al 2014) que estaven d’excursió i feien parada a Banyoles camí de la Garrotxa van socórrer als jubilats francesos. Alguns es van tirar a l’aigua per rescatar als passatgers. D’altres, els van atendre des de la riba amb mantes i begudes calentes. Quan els primers sanitaris i membres dels equips d'emergències van arribar a l’estany, 14 persones ja havien perdut la vida dins de l'aigua. 

Vint-i-cinc anys després, en una ciutat on el turisme hi té cada vegada un pes més significatiu, ningú gosa parlar-ne més del compte perquè aquelles imatges encara couen. «Vam anar a l’estany, recordo arribar i veure persones estirades a la riba, mortes, mentre els equips d’emergències anaven traient més cossos sense vida de l’aigua», recorda la veïna de Banyoles, Sònia Pardo, que aleshores tenia 26 anys. A vegades, quan passa caminant per l’estany, encara hi pensa. Tot i això, admet que «la ciutadania ho ha anat oblidant». Angelina Ginestera, també veïna de Banyoles, tenia 41 anys quan L'Oca va naufragar. Ella, però, ho va patir de molt a prop. «Coneixia de tota la vida als propietaris de l’embarcació, eren amics de la família i vaig quedar molt tocada quan van ingressar a la presó» rememora. El fotoperiodista banyolí Pere Duran, que va cobrir el naufragi pel diari El País i l’agència EFE, publicant la notícia a diaris d’arreu d’Europa, recorda que va ser «emocionalment molt impactant» ja que «com a banyolí, veure i viure aquesta tragèdia va ser molt fort».

L’aleshores alcalde de Banyoles, Joan Solana, recorda que «veure com treien cadàvers de l’estany va ser un dels moments més difícils de la meva vida» i lamenta que «va ser un fet absolutament evitable». No vol parlar, però, de taca a l’estany: «Em vaig enfadar perquè el govern central va enviar a Banyoles a la secretària d’Estat de Turisme, i en l’última cosa que s’havia de pensar era en les conseqüències turístiques, perquè havien mort 21 persones».

Actualment, només hi ha una barca turística a l’estany, la Tirona (de fet, és l’antiga Anna, l’altra embarcació que feia trajectes per l’estany, juntament amb L'Oca). El seu patró, Xavi Guillén, assegura que encara ara hi ha turistes que, en pujar a la barca, li pregunten pel naufragi. «Els visitants catalans i d’arreu de l’Estat espanyol se’n recorden molt, i sobretot els turistes francesos que venen de La Rochelle, que volen saber exactament on es va enfonsar», explica.

Més de dos anys de presó

 Els dos propietaris de l’embarcació, Simón Rodríguez i el seu sogre, Bartomeu Gayolà, juntament amb el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Banyoles, Josep Alsina, van ser considerats culpables d’homicidi imprudent i van ser condemnats, el 3 de febrer de 2003, a 2 anys i mig de presó. El gener de 2004, l’Audiència de Girona va augmentar fins a 3 anys la pena de presó per homicidi imprudent a Rodríguez i Gayolà , i va reduir la del regidor a una multa de 360 euros.

El 29 d’agost de 2008, els propietaris de L'Oca van ingressar voluntàriament a presó, després que el govern de l’Estat els denegués la petició d’indult. El gener de 2009 els van concedir el tercer grau i a l’octubre de 2010, la llibertat condicional.

Subscriu-te per seguir llegint