Impulsen un pla nacional contra el gas causant del càncer de pulmó

Radioactiu i tòxic per la salut, però no s’olora ni es veu. Així és el radó, un gas present a l’aire i que segons apunten els estudis és la segona causa del càncer de pulmó, després del tabac. 

L’origen del gas radó prové de la degradació de l’urani i sorgeix de zones on hi ha força roca granítica. El granit es descompon i això genera radó. El pas de sòlid a gasós permet al radó entrar per fissures als fonaments i soterranis dels edificis i es pot acumular en espais tancats com cases i espais de treball.

Per tant, en menys o més mesura, no és complicat que aquest gas estigui present a la majoria d’espais interiors, però depenent del territori apareix en intensitats diferents. Un mapa del Consell de Seguretat Nuclear estatal delimita les zones més exposades al radó de la península. Per fer aquest mapa es van tenir en compte mapes relatius a roques i minerals, una base de dades amb 12.000 mesuraments en habitatges i altres mapes de radiació natural.

Segons detalla, el Maresme és la comarca catalana amb més potencial de gas radó, al mateix nivell que algunes zones de Castella i Lleó, Extremadura, Comunitat de Madrid i Galícia (en la seva pràctica totalitat) on la presència d’urani a les roques és superior a la resta d’Espanya. Això es deu al fet que són zones fonamentalment granítiques. 

Tornant a Catalunya, a part del Maresme, també hi ha una elevada presència del radó a les comarques frontereres, com la Selva, el Baix Empordà i part de l’interior prelitoral. L’afectació s’estén a les comarques litorals del sud del Maresme. Seguidament, tot i que en menys mesura, també hi ha afectacions a les comarques dels Pirineus.

El Maresme és la comarca catalana amb més radó i també és present a les comarques frontereres

Tot i que la presència d’aquest gas es remunta a molts anys enrere, les primeres actuacions a nivell internacional no es van començar a fer fins fa pocs anys. La primera legislació de la Unió Europea es va fer el 2013 i va establir l’obligació als estats d’elaborar un pla nacional contra el radó per protegir la població. Sis anys més tard, el 2019, Espanya va publicar una reforma del Codi Tècnic d’Edificació, llei que dicta com construir els edificis i des de llavors el màxim nivell acceptable de radó en habitatges, en sintonia amb la UE, és de 300 Bq/m2

Però el pla nacional no va veure la llum fins dimarts passat, a través del Consell de Ministres. El principal objectiu del pla és protegir la salut del conjunt de la població i les persones treballadores, en particular, davant dels riscos de l’exposició a aquest element químic de forma de gas.

El Pla descriu els riscos derivats de l’exposició al radó, analitza la situació a Espanya pel que fa a les mesures de protecció i recull les estratègies i actuacions que es desenvoluparan per les diferents administracions durant un període de cinc anys, per al control del risc per a la salut de la població derivada de l’exposició al gas.

Cinc eixos estratègics

Aquest Pla s’articula al voltant de cinc eixos estratègics. El primer se centra en el coneixement i la infraestructura bàsica; el segon, a l’edificació; el tercer eix estudia els llocs de treball; el quart se centra a les zones d’actuació prioritària; i el cinquè i darrer, en la comunicació i conscienciació.

Aquests cinc eixos engloben, alhora, actuacions per conèixer la magnitud del problema, com avaluar l’exposició de la població al radó i estimar la seva incidència sobre la salut, reduir la concentració de radó als edificis o impulsar programes de formació específics per als diferents agents que intervenen a l’àmbit de l’edificació.

Una altra de les actuacions servirà per potenciar la conscienciació del públic, els professionals i les administracions sobre els efectes del radó en la salut i, en particular, en combinació amb el tabac. En aquest cas, els efectes es troben notablement augmentats, a causa de l’efecte sinèrgic de radó i tabac.

Reclamació històrica

L’aprovació del pla correspon a una reclamació històrica dels sindicats, tal com matisa José de las Morenas, coordinador de la Secretaria de Salut Laboral d’UGT a El Periódico de España, del mateix grup editorial que aquest diari. «Era necessari. Sempre hem reivindicat que calia prevenció i protecció davant d’aquest gas i que això es portés a la pràctica en determinades parts del territori on hi ha presència d’elements que tenen a veure amb situacions granítiques. Ara cal veure com s’articula i quins recursos té», assenyala. UGT recorda que la probabilitat que aquest gas provoqui càncer de pulmó és més gran en els fumadors i, de fet, s’ha calculat que el risc associat al radó que pateix un fumador és 25 vegades superior al d’una persona que no fuma tabac.

El sindicat denuncia la infradeclaració de la neoplàsia maligna de bronqui i pulmó, càncer professional causat per l’exposició laboral al gas. La idea d’«aquest silenci al voltant de les conseqüències gravíssimes» de l’exposició a aquest gas, informa el sindicat, és que, des del 2007, primer any des que hi ha registres, no s’ha comunicat cap informe de malaltia professional per aquesta causa.

De fet, els impulsors dels estudis sobre l’impacte d’aquest gas en la salut a nivell internacional són els professionals que formen el Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP). El principal estudi va començar el març de l’any passat i té com a objectiu relacionar l’exposició al radó amb alteracions moleculars a tumors de pulmó. 

Subscriu-te per seguir llegint