L’augment de població a Espanya es concentra a les zones turístiques

Les zones turístiques -sobretot les illes Canàries i Balears, el litoral mediterrani i la façana marítima d’Andalusia- han liderat el creixement urbanístic al llarg del segle XXI, segons l’informe Áreas Urbanas en España 2023, editat pel Ministeri de Transports i Vivenda amb dades de l’any anterior. Per exemple, les àrees de Tenerife Sud i Roquetas de Mar han experimentat un creixement superior al 100% durant les dues últimes dècades, mentre que també han viscut creixements destacats les àrees d’Eivissa, Gran Canària Sud, Arrecife, Vélez-Màlaga, Costa del Sol i Costa Blanca, entre altres. 

Entre aquestes zones turístiques amb gran creixement poblacional hi ha dues àrees de les comarques gironines: la de Blanes-Lloret (que inclou Tossa de Mar) i la de Sant Feliu de Guíxols (amb Calonge, Palamós i Castell-Platja d’Aro). En el cas de l’àrea de Blanes-Lloret, és la vuitena que més creix de l’Estat, i segons les últimes dades compta amb 85.476 habitants. En aquest cas, Tossa és la localitat de totes tres que ha experimentat un creixement més elevat entre els anys 2016 i 2022, amb un increment del 8,33% de la població. Per darrera seu es troba Lloret, amb un 5,13%, i en tercer lloc Blanes, amb un 3,63%. 

Pel que fa a l’àrea urbana de Sant Feliu de Guíxols, les últimes dades indiquen que compta amb 63.763 residents. En aquest cas, les dues localitats que més han vist incrementar la xifra d’habitants en aquests sis anys són Castell-Platja d’Aro, que ha crescut un 11,26%, i Calonge-Sant Antoni, amb un increment del 9,37%. Es tracta d’una diferència molt gran respecte els altres dos municipis que formen part de l’àrea: Sant Feliu de Guíxols ha crescut un 1,79% i Palamós un 2,65%. 

Més enllà d’aquestes zones clarament turístiques, també han vist créixer la seva població alguns punts dels litoral gallec -sobretot a municipis de la província de Pontevedra i l’àrea de la ria d’A Coruña- i part de l’interior peninsular, especialment a l’àmbit de Madrid i les seves províncies limítrofes, com és el cas de l’oest de Guadalajara i el nord de Toledo. 

Augment del parc d’habitatges

Una altra qüestió que l’informe posa de manifest és el creixement del parc d’habitatges d’arreu de l’Estat, que en el que portem del segle XXI ha estat més elevat que l’increment demogràfic. L’augment en més de 5,5 milions d’habitatges, passant de 21 a gairebé 27 milions, suposa un creixement del 27,5% del parc d’habitatge en només dues dècades. 

Així doncs, al llarg d’aquest període, per cada 100 habitants en què s’ha augmentat la població espanyola, s’han construït 79 habitatges. Una part important, assenyalen des del Ministeri, ha estat destinada al sector turístic o de segona residència, tot i que hi ha diferències notables en els diversos àmbits territorials respecte a aquesta qüestió.

D’altra banda, es pot observar un increment del nombre de llars entre els anys 2001 i 2022 que és superior a l’augment del nombre d’habitatges durant el mateix període. D’aquesta manera, la xifra de llars ha registrat un creixement del 30,7%, passant de 14,2 a 18,5 milions durant aquests vint anys. L’explicació que donen des del Ministeri a aquest fenomen és que s’ha reduït el tamany de les llars, ja que cada cop estan formades per menys persones. 

Dinàmiques negatives

Però mentre el creixement poblacional se situa, en bona part, a les zones turístiques, altres àrees de l’Estat experimenten unes dinàmiques oposades i en els darrers anys han perdut població en lloc de guanyar-ne. És el cas, per exemple, de diverses àrees litorals del nord peninsular, encapçalades per Ferrol, que durant aquest segle ha perdut més d’un 7% de la seva població. Astúries és un altre dels casos que ha experimentat una evolució negativa, igual que Bilbao. Segons destaca l’informe, un element comú que ha afectat en major o menor mesura l’evolució demogràfica de les regions cantàbriques han estat el processos de reconversió industrial, que han eliminat molts llocs de treball.

També han patit descensos -o frenades- de població notoris ciutats castellanes com Zamora, Palència, Salamanca, Ponferrada, Lleó i Burgos. En aquest cas, les quatre últimes han experimentat una evolució positiva, però molt lenta.  

Subscriu-te per seguir llegint