Els arquitectes alerten de les dificultats per tramitar plans generals

Burocràcia, excés d’informes, falta de personal, escassa iniciativa per part dels ajuntaments... les dificultats per tramitar planejaments generals va ser un dels temes que van centrar el debat dins la jornada L’Urbanisme a les comarques gironines, organitzada ahir per la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Durant la trobada es van presentar algunes figures de planejament singulars que s’han redactat en els darrers anys, i posteriorment hi va haver una taula rodona per parlar dels principals reptes urbanístics de la demarcació. 

Que els planejaments generals són bàsics per al desenvolupament dels municipis i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants hi van estar d’acord tots els ponents, que eren els arquitectes paisatgistes Camil Cofan, Esteve Corominas, Anna Barceló i Quim Ginesta, moderats per la representant del COAC a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, Georgina Vàzquez. El problema, però, és que la seva tramitació no és gens fàcil, i això fa que als ajuntaments els costi tirar-los endavant i renovar-los.

«L’administració et posa moltes complicacions, perquè si vols fer un planejament calen molts informes, i jo crec que s’hauria de simplificar tot el procediment», va exposar Corominas, per a qui alguns d’aquests informes -com per exemple de mobilitat o d’habitatge- haurien de poder tramitar-se de forma independent al pla general, perquè tenen les seves pròpies especificitats. «Hi hauria d’haver un canvi legal per simplificar les tramitacions: som molt grantistes, necessitem molts informes, però alguns son repetits i tot es podria fer més senzill», va afegir Corominas. 

I és que, segons va advertir l’arquitecte, a vegades es fan molts estudis secundaris i el contingut principal, que és l’arquitectònic, pot acabar fallant. Pel que fa a la nova llei de territori, va témer que encara allargarà més els tràmits, cosa amb la qual van estar d’acord la resta de ponents. «Fa anys que diem que els plans haurien de poder ser més flexibles, per poder-los canviar si hi ha alguna cosa que no funciona sense haver de fer una gimcana», va demanar Corominas.

Tot plegat fa que als ajuntaments, segons va advertir Camil Cofan, els «costi» a fer planejaments generals i adaptar-los a les necessitats actuals, «que difícilment són les mateixes que hi havia fa vint anys». «Tenim una bona colla de plans que arrosseguem des de fa molts anys i que s’han d’actualitzar per donar resposta als problemes que tenen ara les ciutats», va assenyalar. 

Anna Barceló hi va estar d’acord, i hi va sumar un altre problema: la falta de personal que pateixen alguns consistoris. En el seu cas, treballa a Roses, una localitat amb uns 20.000 habitants censats però que a l’estiu arriba als més de 100.000. L’oficina tècnica d’urbanisme està pensada per als 20.000, i això fa que sigui molt difícil gestionar totes les necessitats, ja que a més han de dur a terme nombroses tasques, com ara la tramitació de llicènices .

Segons va indicar Barceló, en una localitat turística com Roses, però també al conjunt de la Costa Brava, l’urbanisme pot servir a partir d’ara per recosir el territori, però per fer-ho cal poder tramitar els plans generals. «Hauria de ser més fàcil fer-ho», va assenyalar, tot afegint que, en alguns casos, «políticament fa molta por». I per a Barceló, la voluntat política és un factor vital: «Si realment és un planejament que tot el govern i fins i tot l’oposició es fa seu, es podrà tirar endavant». 

Barceló va estar d’acord amb què «la burocratització de l’administració és brutal», i que a més alguns plans acaben als jutjats, que els poden acabar tombant totalment o parcial. «Els equips de govern poden tenir bona voluntat, però també molta por», va advertir. En això, Corominas hi va estar d’acord: «Els ajuntaments no s’hi acaben d’atrevir, però són els polítics els que han de fer les propostes i se les han de creure», va demanar. 

Barceló, a més, va apuntar que la necessitat de realitzar tants informes acaba fent perdre la il·lusió a alguns professionals, ja que a vegades s’acaben portant a terme expedients «impecables» però que acaben valorant més altres disciplines que no pas el propi urbanisme. 

Una altra qüestió que Cofan va posar sobre la taula va ser el tema de la participació ciutadana, ja que ara tothom pot aportar el seu punt de vista. Es tracta d’un mecanisme, va dir, molt necessari i que pot generar aportacions interessants, però els departaments d’Urbanisme han de ser capaços de «posar ordre» davant totes les propostes que arriben. També va considerar que l’administració, «més enllà de controlar el planejament amb informes i contrainformes», hauria d’actuar amb bons exemples i bons models per aconseguir la rehabilitació de les ciutats. «Per tal que es puguin executar fa falta molta micro-cirurgia: a totes les ciutats hi ha forats que s’han d’emplenar, però per fer-ho calen bons planejaments i això costa molt», va inicar. 

Pel que fa a Quim Ginesta, va assenyalar que algunes lleis no estan pensades per a ajuntaments petits o mitjans, de manera que a vegades «acaben provocant un efecte contrari al que buscaven». També va advertir que, degut a l’excessiva burocràcia, «la prestació de servei ha quedat en un pla secundari». «Els que dirigeixen l’Ajuntament i redistribueixen els recursos econòmics només sovint només estan pensant en la gestió, de manera que estan girats d’esquena a aquells a qui hauríem de prestar el servei», va advertir. 

Finalment, un altre tema que va sorgir durant el debat va ser el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava impulsat per la Generalitat. Barceló va explicar que al principi semblava que el Govern català tenia voluntat de col·laborar amb els ajuntaments i oferir-los tots els aclariments necessaris, però que al final aquests no han arribat i això ha complicat les coses. Corominas, però, va agrair que el fet de tenir una normativa compartida està molt bé, perquè contribueix a la tan reclamada simplificació.

Exposició de projectes

Abans de la celebració d’aquesta la taula rodona, es van exposar sis projectes urbanístics interessants que s’han tramitat durant els últims anys a les comarques gironines. Es tracta del Mas la Vila de la Vall de Bianya, impulsat per RCR i presentat per Carme Pigem; el Pla Especial de les Pedreres de Girona, que va explicar Esteve Corominas; el Pla Especial dels Jardins de Cap Roig, a càrrec de Xavier Ramoneda i Xavier Creus; la connexió amb carril bici entre Girona i Celrà, que va donar a conèixer Andreu Estany; el POUM de Navata, difós per José González, i la recuperació de l’estany de la Poma de l’Escala per a ús públic, a càrrec de Quim Ginesta.  

Subscriu-te per seguir llegint