"Aquest és el disc més personal de Lamari amb Chambao". I és que de les onze cançons que componen el disc, nou les ha compost la seva líder i cara visible, Lamari. Als tocs flamencs i electrònics habituals del grup s'hi han sumat influències ètniques i mediterrànies. I avui a Fontajau el públic s'acomiadarà d'una gira que ha dut Chambao arreu d'Espanya, i en dues vegades a les nostres comarques; en aquesta ocasió, dins Temporada Alta.

Per què ha dit que Con otro aire és una mostra d'agraïment?

És que hi ha moltes coses a la meva vida per les quals he de donar les gràcies. I a aquest disc especialment perquè és una continuïtat de les coses bones que tinc: el públic que vol seguir escoltant Chambao, el meu grup que és autèntica família. Aquesta professió l'aprens pel camí i vas valorant-ne la progressió, i sé que posar tanta passió a la feina no és una cosa comuna i cal agrair-ho.

A Girona també els agraim la fidelitat. Hi han tocat a l'estiu al Cap Roig, i ara per Temporada Alta.

Al contrari, nosaltres hem d'agrair a Catalunya i a la vostra ciutat que ens seguiu des de Flamenco Chill. Unes tres quartes parts del disc es venen en primera instància a Catalunya, hi tenim un suport exagerat, i és des d'aquí que hem crescut a tot Espanya.

I perquè tenint una sonoritat tant "del sud" tenen tirada arreu?

No crec que a Catalunya hi hagi un caràcter gaire diferent d'Andalusia, jo no m'hi sento gens diferent, i això que no parlo català. Això no m'impedeix comunicar-me, aquí i allà som bastant "p'afuera!".

I pel que fa a les edats, també tenen públic de tot?

Tenim audiències de vint, trenta o quaranta anys. Crec que arribem a dues generacions: la meva, la dels que ja no hem viscut amb Franco, i la més gran. Unim l'era cibernètica on la connexió personal ha canviat, i tenim les arrels a l'època on jugàvem al carrer i la mare parlava mentrestant amb la veïna. Aquest "flamenquito" que se sentia pels pobles és la nostra base.

Serà gaire diferent el concert de demà al que van oferir a l'estiu?

El repertori serà semblant, però com que la gent és diferent també tindrà un altre aire. A més hi haurà algun convidat amic que prefereixo reservar-me, i sorpreses.

I que sigui el darrer concert de la gira també el fa especial...

I ens fa molta il·lusió que sigui aquí. El primer o el darrer no són ni millors ni pitjors, perquè tots els vius amb una intensitat diferent. Això sí, jo mai pujo a l'escenari cansada o afònica, amb tota modèstia, intento cuidar-me i concentrar-me en la feina, al marge d'intentar gaudir i ser espontània. Tots tenen alguna cosa perquè sempre n'aprens.

Què sent quan escolta una cançó seva feta "politó" d'un mòbil?

És una mica estrany, una mica amorf. A mi no m'agraden, però entenc que hi ha gent per a tot. I és una manera de rascar un foradet, de trobar la cantonada de la guardiola i tenir una mica més de mercat. I tot el que sigui recuperar diners per als qui inverteixen en tu és bo, perquè és la manera d'assegurar-te que continuaran fent-ho.

Segurament Con otro aire és el seu treball més personal. Es pot aconseguir fer això en un primer disc o cal tenir més trajectòria?

Una cosa no està renyida amb l'altra, però quan estàs més verd potser no saps exactament què vols explicar. Això sí, estic millor quan em relaxo perquè em jutjo molt, i vaig amb compte a l'hora de parlar sobre certs temes. La confiança et fa tenir més taules i et puja l'autoestima, i expliques les coses més encertadament.

Així doncs, no té la sensació de postular-se a cada nou treball.

Com a mínim, intentem partir de zero, perquè el públic et diu a cada treball si li agrades o no. Si no fem bones cançons deixaran de comprar discos i de venir als nostres concerts, i ens devem a ells.