27 de novembre de 2008
27.11.2008
Alba Roqueta

"Els insectes sempre són presents a tot arreu"

27.11.2008 | 01:00
Alba Roqueta al costat d´un dels seus quadres, amb insecte inclòs.

Pintora. Nascuda a Artés (Bages) el 1962, viu a Platja d'Aro. Va estudiar a l'Escola Massana (Barcelona) i ha estat deixeble de Domènec Fita i de diferents pintors de l'Empordà. Ha fet exposicions arreu del país i ara exposa a la sala de La Caixa a Santa Cristina d'Aro.

Les seves obres reflexen una certa tendresa, barrejada amb un esclat de colors vius i una apassionada dèria per les flors, les coses vives i, sobretot, pels insectes, que en la seva darrera exposició estan presents en gairebé cada quadre, inclosos els nus femenins, que també, segons ella "són una mica la meva especialitat". Cada obra d'Alba Roqueta conté un "insecte sorpresa", que s'ha de buscar, però es troba.

Gairebé a totes les seves obres hi ha dibuixat algun insecte, per què?
Perquè és un tema que m'apassiona, que m'agrada, ja sigui per la seva estructura, pel seu color, pel seu moviment i també perquè és un altre món diferent que poca gent el tracta. Com que és un tema original, sempre vaig una mica més enllà i per això els pinto.
Quan va començar la seva afició per la pintura, a quina edat?
A quina edat?, bé jo penso que això és una cosa innata, que es porta a dins. El que passa és que a vegades n'hi ha que tenen la sort de poder-ho fer tota la vida i n'hi ha que ens hem de conformar de començar una mica més tard, però tot i això, professionalment, estic en aquest món de l'art des de fa uns vint anys.
Vostè què pensa, que l'artista neix o es fa?
A veure, per mi, l'artista neix, perquè hi ha molta gent que neix artista. El que passa és que has d'estudiar i has de treballar; només amb la intuïció innata no funciona.
Vostè on va néixer?
Jo sóc de la comarca del Bages, concretament d'Artés.
I li va costar adaptar-se a l'Empordà?
Gens ni mica. Ara crec que sóc més de l'Empordà que del Bages.
Creu que l'Empordà, com ja és llegenda popular, inspira els artistes?
Home, només amb la tramuntana que tenim tot sovint, la llum que hi h per tot arreu, a cada racó, el paisatge interior, per una banda, i la Costa Brava amb el seu mar per l'altra, tot és un món en el qual et pots sentir inspirada gairebé constantment.
O sigui que com deia Salvador Dalí, la tramuntana és font d'inspiració?
(Riu) Per mi sí. Per mi quan fa tramuntana és un dels dies més feliços que tinc; pot ser que la llegenda sigui certa, però a mi em passa.
Per aquests mons hi ha molt de pintor aficionat que se les dóna de professional. Vostè què n'opina, de tot això?
A veure jo el que diria és que quan has de jutjar un professional, has de mirar el quadre que aquella persona pinta i aleshores t'adones si el personatge serveix o no serveix; tot depèn del que estàs veien davant teu en un quadre. Penso que l'obra de l'artista o "artista", parla per simateixa.
Cap on va la pintura actual?
Estem en un món que les coses van en totes direcions i penso que la pintura no ha de ser una excepció. Pot anar des de l'abstracte, que si està ben tocat és maravellós, a altres estils. Des de'n Barceló que ha fet una obra espectacular, a pesar de totes les crítiques que ha rebut, però em remeto al que he dit abans, l'art continua i l'art s'ha d'anar empenyent i en el món de l'art cada pintor té el seu estil i tira cap on ell creu que ha d'anar.
Li dolen les crítiques adverses?
Bé, ara per ara, no n'he tingudes potser perquè el tema que estic fent actualment és molt innovador; ningú no l'ha tocat molt. Tothom queda parat perquè quan pintes insectes de tamany realment espectacular la gent se sorprèn. Per mi, fins ara, les crítiques que he tingut han estat molt positives.
I les crítiques que no són sinceres?
Aquestes no les he notat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona