12 de desembre de 2008
12.12.2008
40 Años
40 Años

Recuperen a Amer un interessant arxiu musical

La celebració del desè aniversari del músic Pere Buxó ha propiciat aquest descobriment per part de l'historiador Josep Puigdemont

12.12.2008 | 01:00
Josep Puigdemont amb l´Anna, col.laboradora seva al Museu

Tot preparant una exposició per commemorar el desè aniversari del músic amerenc Pere Buxó (1916-1998), ha estat la manera com l'historiador local Josep Puigdemont s'ha trobat amb la sorpresa de recuperar velles particel·les i descobrir l'existència de solfes que no es coneixien.

Puigdemont ha explicat que "amb un remarcable sentit de l'ordre i d'estima a la música, Buxó va anar fent un valuós arxiu que guarden els seus descendents".El que tal vegada sigui més interessant de tot plegat és l'arxiu de sardanes i música per a cobla, arxius de les cobles primitives d'Amer "Els Petits", La Principal d'Amer, (1911-1934), La Catalana (1934-1942) i la més recent, La Moderna (1942-1965). A la història musical d'Amer també hi trobem formacions com Els Mitjans, Els Grossos o Grans i l'Orquestra d'en Cornetí, però d'aquestes no n'ha quedat cap document gràfic, mentre que dels Petits, n'existeix un segell de goma amb el qual marcaven la seva col·lecció de partitures i que es pot datar cap al 1890. D'en Cornetí, n'existeix una fotografía sense data.

En aquest arxiu, també s'hi troba l'obra del músic compositor local Joan Fontàs i cases (1907-1966), fiscornaire i contrabaxista, autor de Festa Mil.lenària, la sardana que es balla cada any com a Sardana de l'alcalde a Amer.

"Entremig també hi ha un bon nombre de sardanes curtes, molt primitives, a més de sardanes llargues molt primerenques, a més de diversos balls per a cobla o orquestra de plaça, tal com indiquen les peçes manuscrites pels seus autors"afirma Puigdemont.

Entre les curiositats trobades destaca una partitura per a cobla que porta per nom El rei que rabió. "Es tracta d'una sardana que va ser instrumentada per Antoni Agramont de Castelló d'Empúries (1851-1906) i que conté una melodia de la famosa sarsuela del mateix nom". Segons l'historiador Puigdemont, amb aquesta troballa es pot seguir perfectament la història de la sardana i la cobla durant el temps de transició a cavall dels segles XIX i XX. L'historiador amerenc afirma que "encara hi ha a la vila arxius similars que si es puguessin recollir constituirien un corpus musical de notable importància i que corroboraria aquella frase "Amer, un poble de músics". Posteriorment a aquestes troballes, Puigdemont va trobar en el seu propi arxiu una obra lírica El Princep cec, original de Laureà Tatché i Pol, nascut el 1890, espardenyer i músic, que va ser organista de la parròquia d'Amer i autor d'unes vint-i-cinc sardanes. Tatché va passar els darrers anys de la seva vida a Ripollet, on morí el 1961. Té una sardana dedicada a la fàbrica Uralita, que porta aquest mateix nom. Molta de l'obra d'altres músics amerencs va ser cremada el 1936 juntament amb l'orgue de l'esglèsia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona