Els funcionaris de la Real Academia de la Historia atenen amb franca amabilitat i conversa fluïda, i marquen el seu ritme, un ritme històric que contrasta amb l'acceleració de qui va per feina. A la sala de la biblioteca, de 24 places, sorprenentment sense connexió a internet, passen durant tot el matí només dos o tres investigadors. Uns rètols adverteixen que "les notes es prenen sempre amb llapis" i, com si no fos obvi, un altre rètol diu, ?gai?rebé a contracor: "Està permès treballar amb dispositius d'escriptura portàtils". L'amable i cultivada Asunción, a càrrec de la biblioteca, ocupa un antiga taula de fusta que ha aconseguit mantenir allunyada de l'impertinent correu electrònic. El seu contacte amb l'exterior és via telefònica. L'aparell sona molt de tant en tant. Quan pot, ella aprofita per llegir un llibre. No és d'estranyar que aquests dies senti una mica envaïda la pau monacal de la seva feina: els periodistes no paren de trucar o personar-se a la reverencial institució per consultar el Diccionario Biográfico, però ella respon sempre amb una negativa, excepte amb el Diari de Girona. Nosaltres hem presentat la corresponent autorització acadèmica que la institució exigeix des que va saltar la polèmica per posar traves als mitjans de comunicació. "En trenta anys que fa que sóc aquí no havia vist mai això", diu enutjada. A la fi, hem pogut consultar els gironins del Diccionario.
