La pel·lícula Amour, del realitzador austríac Michael Haneke, va guanyar ahir al vespre la Palma d'Or del 65è Festival de Canes, el màxim guardó del certamen, que el director ja havia aconseguit ?l'any 2009 per la colpidora La cinta blanca. I mentre la crònica de l'atenció a una dona malalta per part del seu marit octogenari donava a Haneke el passaport cap al selecte club dels realitzadors amb dos Palmes d'Or, del que formen part gent com Francis Ford Coppola, Emir Kusturica o els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne, el mexicà Carlos Reygadas va aconseguir el premi al millor director per la pel·lícula Post Tenebras Lux.
Haneke va recollir el premi acompanyat dels seus dos actors principals, Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva, que van aconseguir una de les grans ovacions de la nit, ja que el seu treball havia commocionat els dies abans tant la crítica com el públic.
"Li dedico el premi a la meva dona, que em suporta des de fa 30 anys", va dir Haneke, que va explicar que Amour, una pel·lícula sobre l'última fase de la vida d'una parella, "és una il·lustració de la promesa que ens vam fer si un de nosaltres entra en una situació com la que veiem al film".
El mexicà Reygadas va agrair al festival que cregués en la seva feina dirigint Post Tenebras Lux, una història que retrata una família al camp, la relació dels dos fills entre ells a diferents edats, la vida sexual del matrimoni i l'entorn de pobresa que envolta les classes socials més elevades. Durant el discurs de recollida del premi, Reygadas va voler donar les gràcies al jurat per seguir-li donant suport, així com al al públic i als membres de la premsa que en els últims tres o quatre dies no havien parlat especialment bé de la pel·lícula.
A més, el britànic Ken Loach va guanyar el Premi del Jurat per The angel's share. Loach va pujar a l'escenari del Gran Teatre Lumière per rebre un premi per una comèdia, una cosa no habitual en el seu cinema, però en la qual no s'oblida dels problemes socials, el leit- motiv que travessa tota la seva filmografia.
"M'agradaria dir que Canes ens mostra que el cinema no és només una diversió, ens demostra com som i com vivim junts. M'agradaria expressar la nostra solidaritat amb tots els que en aquesta època difícil resisteixen als programes d'austeritat i privatització", va dir el britànic.
Per la seva banda, l'italià Matteo Garrone va rebre el Gran Premi per Reality, una pel·lícula on s'allunya de la màfia napolitana del seu anterior treball -Gomorra, també premiat a Canes- per fer una burla tant elegant com càustica de les il·lusions vanals que generen els programes televisius mitjançant una fàbula que barreja la realitat i el somni.
Triple premi per a Romania
Beyond the hills, del romanès Cristian Mungiu, va ser reconegudatambé pel Jurat de la 65a edició, que estava presidit per Nanni Moretti. El film del director de Quatre mesos, tres setmanes i dos dies va rebre els guardons de millor guió -escrit pel propi realitzador- i de millor interpretació femenina, que van compartir les dues actrius del film, Cristina Flutur i Cosmina Straton, les dues debutants en el món del cinema.
En recollir el premi, Mungiu va recordar que la seva pel·lícula està basada en la història real d'un ?exor?cisme i es va felicitar que amb el seu film no s'oblidin les històries "de gent que ha patit realment".
Un altre dels films que havia ?sonat amb força a les travesses i que finalment va acabar formant part del palmarès del festival va ser el danès Mads Mikkelsen, que es va alçar amb el guardó que reconeix la millor interpretació masculina per la seva feina a Jagten (The hunt), de Thomas Vinterberg, i que es va convertir en un dels premis més aplaudits de la cerimònia de clausura.
El palmarès també inclou la Càmera d'Or per a la millor òpera prima, pel nord-americà Benh Zeitlin per Beasts of the southern wild. No es van endur el premi algun dels directors i films que més havien sonat com a favorits, sobretot la francesa De rouille et d'os, cinta dirigida por Jaques Audiard i interpretada per Marion Cotillard, Holy motors, del realizador Léo Carax, l'esperadíssima
On the road, del brasiler Walter Salles, o Cosmopolis, del mític David Cronemberg.
