Fa uns quinze anys va deixar de circular per Girona un cèlebre professor de secundària de Bell-lloc del Pla. Un humanista de rialla sonora, autor d'una tesi doctoral sobre el pedagog Alexandre Galí, regidor de l'Ajuntament de Girona durant varis anys, agosarat per deixar amics a cada cantonada, apassionat pel que avui el Papa Francesc anomena la "perifèria". És en Josep Masabeu, que, des de que ens va deixar, és president del Braval, un centre de suport socioeducatiu de l'associació Iniciatives de Solidaritat i Promoció, que desenvolupa activitats i programes de cohesió social en el barri del Raval de Barcelona. 48.962 habitants; 24.089 immigrants; 30% de població desocupada; 49,2% dels seus residents són estrangers; classe mitjana empobrida; moltes famílies en alt risc d'exclusió social. "En un any s'atenen directament més de 200 joves, que provenen de 30 països, parlen 10 llengües i professen 9 religions".
Alguns resultats globals (1998-2013): 250 han aconseguit la inserció laboral; quatre han acabat els estudis universitaris; han col·laborat 900 voluntaris. Els programes van dirigits a tots els habitants del barri . És imprescindible una relació personal: "Si manca afecte, amor, en el sofriment, la trista soledat o la freda indiferència, és imprescindible una relació personal".
A l'inici, al mig, i al terme d'aquest procés educatiu, hi retrobem en "Pep" Masabeu , amb "un model de civilització, una concepció bàsica de la persona, amb valors com l'alegria, la sinceritat, el treball ben fet, l'amor als pares o l'amistat lleial". Però no us he dit on he trobat, aquesta semana, el doctor Masabeu: doncs a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, amb el cardenal Robert Sarah, president del Pontifici Consell Cor Unum, el cardenal Lluís Martínez Sistach i els prohoms i profèmines del servei de caritat a Barcelona. Això podria donar lloc a un altre tema: "Els laics i la perifèria".
