Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha constatat que les comunitats neandertals dividien algunes de les seves tasques per sexes. No està clar encara quines activitats corresponien a les dones i quines als homes, però els autors de l'estudi que publica la revista Journal of Human Evolution apunten que les dones podrien haver-se encarregat de la preparació de les pells i l'elaboració de les vestimentes, mentre que el retoc dels talls de les eines de pedra podria haver estat una tasca masculina.
El treball va ser presentat ahir a la seu del CSIC a Madrid i posa de manifest l'especialització dels neandertals, tant individual com per gènere i edat. Per arribar a aquesta conclusió final, els investigadors han analitzat les estries i l'esmalt de 99 dents incisives i canines de 19 individus de tres jaciments diferents: El Sidrón, a Astúries, l'Hortus, a França i Spy, a Bèlgica (la datació de les restes asturians és de fa 49.000 anys, els de França entre 30.000 i 60.000 anys i els de Bèlgica de fa 36.000 anys).
El treball conclou que les estries dentals presents en els fòssils femenins segueixen un mateix patró, diferent al trobat en les dels individus masculins. Les anàlisis mostren que tots els individus neandertals, independentment de l'edat, tenien estries -anomenades culturals-, associades a la seva manera de vida a les peces dentals.
Això es deu al costum d'aquestes societats, com passa en alguns pobles actuals, d'usar la boca com una tercera mà en tasques com la preparació de les pells i el trossejat de carn, per exemple", detalla l'investigador del CSIC Antonio Rosas. Així, els científics han mesurat la longitud, amplada i nombre d'estries en cada dent, va explicar de la seva banda Almudena Estalrrich, investigadora del CSIC.
Aquestes marques apareixen quan l'individu subjecta alguna cosa amb la boca i el talla amb l'altra mà, el que danya accidentalment la superfície de les dents: "Hem vist que les dones tenen més ratlles i que són més llargues".
Amb tot això, els científics han conclòs que els neandertals basaven part de la seva manera de vida en la divisió sexual del treball.
