El Museu d'Arqueologia de Catalunya incorpora 4 nous models en tres dimensions de la província de Girona al projecte anomenat Patrimoni Arqueològic 3D, un projecte innovador en la presentació de peces en aquest format que ja compta amb un total de 37 objectes de l'arqueologia catalana provinents del mateix Museu d’Arqueologia de Catalunya i dels principals museus d’arqueologia catalans, integrats en l’Arqueoxarxa.
Les quatre peces són: el Crani enclavat procedent del MAC d'Ullastret, el Mosaic de Teseu i Ariadna que està al MAC de Girona, la Pèlica Àtica de figures roges del MAC d'Empúries i el Felí de dents de sabre que pertany al Museu Arqueològic de Banyoles. Totes elles es poden veure en 3D al web www.mac.cat que posiciona al MAC entre els primers museus europeus en presentar col·leccions arqueològiques en aquest format.
Joan Muñoz, Cap de Comunicació del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha declarat que ''gràcies a aquesta visualització en tres dimensions els espectadors poden contemplar molts més detalls dels objectes que amb una visita al museu no es podran veure mai''.
El Crani enclavat
Es tracta d’un neurocrani que va aparèixer a l'interior de la sitja 169 del Puig de Sant Andreu (Ullastret) juntament amb restes de dos individus més i d’una espasa de fulla recta, en aquest cas conserva el fragment d’un clau de ferro que perfora el frontal en sentit oblic i que hauria servit per enclavar el cap en un suport rígid amb la finalitat d’exhibir-lo públicament, seguint un ritual que consistia a mostrar públicament el cap de l’enemic vençut com a trofeu de guerra.
El Mosaic de Teseu i Ariadna
El mosaic representa un panell amb una escena mitològica emmarcat per uns motius florals, formats per un camp de cercles secants amb flors quadripètales a l’interior. Només es conserva l’angle superior i part de la banda esquerra, l'emblema presenta dues figures joves que es recolzen en una columna o pilastra. Tot i que ha tingut diferents interpretacions, la més acceptada és el mite de Teseu i Ariadna.
Pèlica Àtica
És un gran vas de ceràmica àtica de figures roges, procedent d’Empúries. Es desconeix el context de la troballa, però possiblement havia format part de l’aixovar funerari d’una tomba grega d’Empòrion. La seva forma és la d’una pèlica, que servia per a contenir líquids i, especialment, vi. Es conserva de manera molt fragmentària i incompleta, tot i que va ser possible reconstruir-la.
Felí de dents de sabre
Era gran com un lleó, però més gràcil i ràpid. Tenia les grans canines superiors dentades i en forma de sabre, mentre que les molars eren molt tallants. Era la fera per excel·lència del seu temps i un dels depredadors més importants que mai ha existit. Abatia les preses amb una sola mossegada al coll, gràcies a les enormes canines que posseïa. Es va extingir al Quaternari mitjà (abans del 250.000 aC), per la qual cosa va arribar a conviure amb els homes de Heidelberg d’Europa occidental.
El projecte té com a objectius crear una nova oferta de recursos online per mostrar el patrimoni arqueològic català, millorar la seva visibilitat i compartir al món les joies de l’arqueologia catalana mitjançant les xarxes socials.
A més a més, s'han incorporat 8 peces més al projecte com ara una Fíala de carnisser del MAC de Barcelona, una Tapadora de sarcòfag del Museu de Badalona o un Capitell romànic que pertany al Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega.
