El novel·lista nord-americà Richard Ford (Jackson, Mississipi 1944), el gran cronista del mosaic d'històries creuades que és la societat nord-americana, va ser guardonat ahir a Oviedo amb el Premi Princesa d'Astúries de les lletres 2016 al qual optaven vint-candidatures. L'acta del jurat, llegit pel seu president, el director de la Reial Acadèmia Espanyola, Darío Villanueva, destaca que la seva obra profundament contemporània s'inscriu en la gran tradició de la novel·la americana del segle XX i recorre a una èpica "irònica i minimalista" per definir personatges, trames i arguments.

"El cuidat detallisme en les descripcions, la mirada ombrívola i densa sobre la vida quotidiana d'éssers anònims i invisibles, conju?guen la desolació i l'emoció dels seus relats", afegeix el jurat, que va optar per Ford en l'última ronda de votacions. Ford, habitual candidat al Nobel, és l'únic escriptor que ha guanyat el premi Pulitzer i el Faulkner per la mateixa obra, El dia de la independència (1995).

Nascut el 1944 a Jackson, a l'estat de Mississipí, Ford va tenir una infància dura després de morir el seu pare quan tenia 15 anys, cosa que el va portar a haver de treballar de fogoner en els ferrocarrils. Graduat en Literatura per la Universitat de Michigan el 1966, va fer després una especialitat en escriptura creativa a la Universitat de Califòrnia malgrat que la seva dislèxia el va portar a llegir poc de jove i molt lent d'adult.

La seva etapa de periodista li va servir per escriure El periodista deportivo (1986), l'obra que el va consagrar i que la revista Time va triar com una de les cinc millors de l'any. En el seu retrat desolat d'una Amèrica del Nord rural poc coneguda i marcada per l'atur i el desencant, Ford mostra sectors marginats a través de personatges anònims i, sovint, de petits delinqüents com el que ell mateix va ser en la seva joventut.

Ford ha considerat sempre "inevitable" que en la seva obra aparegui l'empremta de William Faulkner, però renega del tòpic d'hereu d'Ernest Hemingway, una etiqueta que, al seu parer, es penja "a tot americà que escrigui contes". Poc després de conèixer la decisió del jurat, Ford va assenyalar que el premi "és encoratjador" no només pel que ja ha escrit, sinó que "també pel que pugui escriure encara", i constitueix una prova que no és "mandrós i inútil".