El cinema amb clàssics com Ben-Hur A la recerca del foc van aproximar l'home al somni de viatjar al passat, però les noves tecnologies de realitat virtual en 3D prometen fer un nou salt endavant extraordinari.
La investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Laia Pujol, treballa en un projecte de realitat virtual amb visor 3D que converteix en molt més versemblant l'experiència de retrocedir en el temps.
El projecte, anomenat "Learning of Archaeology Through Presence" (LEAP), que recrea la vida quotidiana al conegut jaciment turc de Çatalhöyük (7500 aC a 5700 aC), va ser sotmès el penúltim cap de setmana de juliol a valoració d'una quarantena de veïns de Ventalló, municipi empordanès on Laia Pujol té residència.
Segons ha explicat la investigadora, alguns veïns van respondre amb entusiasme a l'experiència, mentre d'altres van mostrar-se més escèptics. Però tots van participar d'un procés que els demana que responguin les qüestions d'un formulari d'un projecte científic que té per objectiu "aportar criteris teòrics i metodològics" per als museus, empreses o altres institucions que han d'encarregar reproduccions en realitat virtual amb vista a millorar la difusió dels jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni.
Nascuda a Barcelona, Laia Pujol Tost és investigadora Marie Curie a la UPF. Ha guanyat diversos contractes i ajudes internacionals per desenvolupar aplicacions de noves tecnologies al Patrimoni Cultural. Ara és investigadora amb beca Marie Curie de la Comissió Europea.
Gràcies a la col·laboració de l'alcalde, Joan Albert Teixidor, que va cedir la niblioteca municipal, i Narcís Gasull Colomer i Salvi Puigbert Costal, que van convocar la gent de Ventalló i altres pobles, els veïns van poder posar-se als ulls el visor 3D, una autèntica màquina de viatjar en el temps.
El visor permet a l'usuari navegar a través de cinc recreacions de la vida quotidiana d'un poblat del neolític. Hi ha escenes a l'interior dels habitatges amb figures humanes incloses, la molta de gra al molí, la fabricació d'eines de sílex, un ritual de la mort, la cura d'un nounat o ramats i caçadors.
"Ens interessava que gent que no té relació amb el món acadèmic avaluïn el projecte per extreure conclusions després de veure el potencial de les noves tecnologies per viatjar al passat", ha comentat Pujol.
"No és una pel·lícula, sinó una recreació que permet en temps real interactuar amb un món que va existir fa milers anys", aclareix.
