El capellà Elías Ruiz va néixer a Villasilos (Burgos). A casa seva, hi havia un ambient religiós que el va portar a formar-se al seminari. A més, també va estudiar psicologia i pedagogia i va treballar 10 anys com a educador a Espanya. Era el director d'un col·legi de Madrid quan, l'any 1980, van proposar-li exercir la seva labor a una parròquia d'Hondures i va acceptar. Des de llavors, han passat 36 anys i Elías ha viscut en terres hondurenyes certes situacions que l'han portat a sentir por, ja que fins i tot ha estat amenaçat de mort. Amb tot, assegura que «anar a Hondures em va canviar la vida per a bé, perquè vaig prendre consciència de la realitat d'altres països».

En aquest moment, Elías resideix a una zona pobra i marginal de San Pedro Sula, considerada la segona ciutat més perillosa del món i plena de violència, corrupció, terrorisme, crim organitzat i molta misèria. El pare es dedica a produir material d'educació popular i a publicar l'Agenda Llatinoamèrica, tot i que mai ha abandonat el sacerdoci.

Una vegada, en aquest país tan perillós, va haver d'actuar en virtut d'una causa injusta, ja que uns militars van retirar les terres d'uns camperols de la seva parròquia i, després, els van assassinar. Els mateixos coronels, també van violar i assassinar l'any 1991 una noia de disset anys a qui Elías coneixia, Riccy Mabel Martínez. Davant dels dos crims produïts, el pare va decidir protestar sense emprar la violència. Per això, va impulsar una vaga de fam en una carretera, sense tallar el trànsit, en la qual es va llegir la declaració dels drets humans. També va realitzar una jornada d'educació popular per ensenyar a la població i que no es mantingués «adormida». A través d'aquesta tàctica, va aconseguir posar dos militars a la presó i, amb motiu del risc en què es trobava, li van haver de posar protecció, perquè era un personatge públic i estava essent amenaçat.

L'objectiu del pare Elías és, a través dels seus fullets, conscienciar la gent que s'ha de lluitar per aconseguir un altre desenvolupament, ja que les riqueses estan mal repartides. En la seva opinió, «s'ha de viure amb el més imprescindible i treure temps per a altres aspectes com la fraternitat, la naturalesa o l'art». El sacerdot ressalta que «en una ocasió, havia d'anar a Burgos i em vaig posar durant un quart d'hora a fer autoestop. Tothom qui passava amb cotxe anava sol i ningú em va oferir pujar al seu cotxe. La gent preferia anar sola abans que acompanyada». Aquest és un exemple que, segons el pare, «indica egoisme i avarícia». Per combatre aquesta situació, que suposa la desesperació de les persones més pobres de països com Hondures, ell aposta per créixer amb consciència.

Aquest any, també van assassinar la seva amiga hondurenya Berta Cáceres, una important activista del medi ambient. Van posar fi a la seva vida per haver-se enfrontat a corporacions multinacionals i no permetre que grans projectes s'apoderessin de terres indígenes.

Elías seguirà visitant Girona i altres llocs per apropar la realitat llatinoamericana. Enguany, celebra els seus 50 anys de sacerdoci i ha volgut fer-ho aquí, amb els seus.