Fa uns anys no ho hauria imaginat que tindria el goig de felicitar persones centenàries i ara és una realitat que m'enorgulleix. La Dolors Sureda, coneguda com l'àvia Lola, és filla de la fleca Sureda del barri del Mercadal i demà, dia 29 de setembre, compleix aquest bonic número que tots voldríem assumir en bones condicions com ella.

Malgrat haver nascut i passat infància i joventut en aquest entranyable indret de la nostra ciutat, en casar-se va deixar la casa familiar. Això no va afectar els seus records i la gran estima pel barri de Santa Susanna del Mercadal. La Lola es va casar amb en Lluís Feliu i van tenir tres fills, en Lluís, la Rosa Maria i en Jordi, que va morir el 2002 als 56 anys. L'àvia Lola ha viscut el dolor més gran que poden patir uns pares: la mort d'un fill. Té nou néts i deu besnéts, que són la seva alegria.

Quan va fer 80 anys va decidir posar-se a escriure, omplint full a full un munt de pàgines en forma de prosa del que ha estat la seva vida, els seus pensaments i moments de joia, però també moments de tristesa. Ara li han imprès i la Lola ho tindrà recollit per goig dels seus descendents. Penso que als 80 anys és magnífic tenir la valentia d'escriure. Així, l'àvia Lola és una persona inquieta, decidida i oberta que, malgrat els seus anys, encara que sigui amb un caminador, cada dia surt al carrer i que per molts anys.

Arribar a centenària amb aquestes facultats és digne d'elogi. Serà que ve de família. L'estimada Pepita Sureda, la seva cosina i filla de la carnisseria Sureda del costat de casa, el gener també en va fer cent i la Lola va anar a la celebració portant un escrit seu. Ara la Pepita ja està a punt per tornar-li la visita i la Lola ja té fet l'escrit del seu centenari.

La nostra mare el mes passat també n'haguera fet 100 com ella, ja que era de 1916, qui sap si les mares es devien haver creuat amb elles de nadons passejant pels nostres carrers, si és que hi havia cotxets aquells anys.

Jo des d'aquestes ratlles li desitjo que tingui un dia molt feliç. Sé que ho celebrarà el 2 d'octubre, que aplegarà fills, família i amics per celebrar el seu centenari. I que en vinguin molts més, perquè l'àvia Lola és la vida de la Rosa Maria, la seva filla, que fa molts anys que la salut l'ha privat de moltes coses que fem a la nostra vida quotidiana. I la seva mare amb 100 anys és el seu àngel. La Rosa Maria diu com ho faria sense ella. Com he dit al principi, anys enrere era impensable i ara cada dia són més les persones que arriben a aquesta fita.

Lola, per molts i molts anys! És bonic que en el nostre estimat barri vell, malgrat que ara ja hi viu gent jove, hi tinguem persones que ens arriben als cent anys. La Lola no hi vivia però n'era filla.