Les pintures estereoscòpiques que Salvador Dalí va crear en els 70 a partir del seu interès per la ciència i, en concret, pels efectes òptics han motivat una mostra temporal al Teatre-Museu de Figueres, on aquestes creacions es posen al dia amb l'ús de telèfons mòbils i ulleres de tecnologia actual.
L'exposició, inaugurada ahir per la directora dels museus que conformen el triangle dalinià, Montse Aguer, reuneix sis parells de quadres que, per parelles, semblen mostrar la mateixa imatge des d'un lleuger punt de vista diferent, però que vistes a través d'unes lents especials creen un efecte de profunditat o tres dimensions.
Dalí. Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions és el títol de la mostra, que es podrà veure durant el 2017, formada per dotze pintures que van de 1972 a 1978.
Les il·lusions òptiques són un dels principals reclams del Teatre-Museu que, ara, acull aquesta exposició temporal per, segons Montse Aguer, fer el salt d'aquell estereoscopi artesanal que utilitzava Salvador Dalí al telèfon mòbil i a les ulleres de realitat virtual.
Dalí, l'interès del qual per aquest camp va augmentar en la dècada dels 60 i els 70, va treballar amb miralls també per aconseguir que dues imatges gairebé idèntiques però amb un punt de vista focal diferent s'adaptessin a la visió humana i convergissin en el cervell com una sola amb aquesta sensació de profunditat o tercera dimensió.
Aguer subratlla que s'ha adaptat tot això «al segle XXI, sense oblidar aquest esperit artesanal que sempre agradava a Dalí» i destaca que el pintor va pensar en totes aquestes possibilitats relacionades amb l'òptica fa més de quaranta anys.
Dalí va treballar, a més de l'estereoscòpia, altres fenòmens com l'anamorfosi o l'holografia, aquest últim de la mà del premi nobel de física Dennis Gabor.
Els olis reunits en aquesta mostra van des de Dalí d'esquena pintant Gala d'esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides en sis miralls veritables a El peu de Gala, L'estructura de l'ADN o La mà de Dalí retirant un toisó d'or en forma de núvol per ensenyar a Gala l'aurora despullada, molt, molt lluny darrere del sol.
Dalí aixecant la pell del mar Mediterrani per ensenyar a Gala el naixement de Venus i unes Meninas que posen de nou la figura de Velázquez en cada etapa que aborda el geni empordanès completen el catàleg de l'exposició.
Interès per la ciència de Dalí
El rerefons d'aquests quadres és aquest interès per la ciència que va portar Dalí a investigar per aquesta època (1964) sobre la banya del rinoceront i els revolts logarítmics que d'ell se'n deriven o sobre els ulls de les mosques.
El catalitzador del treball amb els quadres estereoscòpics va ser una exposició de Gerrit Dou a París entre 1970 i 1971 en la que Dalí va descobrir que l'autor havia fet duplicats de les seves pintures i va arribar a la conclusió que, en realitat, eren peces a contemplar juntes ja que no eren exactament iguals.
Després d'adquirir dues creacions de Dou per exposar-les al Teatre-Museu a la Sala de les Obres Mestres, Dalí va insistir a apreciar aquesta tècnica estereoscòpica i s'hi va submergir amb l'ajuda de miralls i altres elements que s'han substituït ara per tecnologia del segle XXI.
