Asseguren que no són esclaus de la indústria discogràfica i que ningú els mana a l'hora de publicar discos. Manel, un grup que presta especial atenció a les lletres de les cançons, troba normal que Dylan sigui Nobel de Literatura. Ens ho expliquen a l'entrevista Guillem Gisbert (veu principal i guitarra) i Roger Padilla (guitarra i veus). Completen el grup Arnau Vallvé (bateria i veus) i Martí Maymó (baix, clarinet i veus).
Els costa explicar el significat de les seves lletres. Jo competeixo
Sí, va d'això, d'agafar la vessant competitiva que tenim els éssers humans al cervell, i més en el món que vivim, i intentar destil·lar-ho en forma de monòleg durant més de set minuts.
La gràcia o la virtut de les lletres de Manel és que fan una aportació innegable al patrimoni literari català?
Com a escoltadors de cançons, alguns membres del grup es fixaven més en aquesta o aquella nota del baix, però jo, Guillem Gisbert, des de petit, d'una manera molt natural, sempre m'he fixat amb les lletres. Així és que, quan vam començar a escriure cançons, vam trobar natural intentar que les lletres no fossin només una cosa banal per omplir una melodia, sinó que tinguessin un contingut. Les treballem, sí.
Gisbert: digui alguna de les lletres que de petit o de jove li cridaven l'atenció.
Recordo fa anys un concert a Olot de Los Planetas. Les seves lletres m'agradaven molt, particularment aquell dia La Playa, que parla de la gelosia que sent un paio que té la dona passant-s'ho bé en una platja mentre ell s'ha de quedar a la ciutat treballant.
Que Bob Dylan tingui el Nobel de Literatura diu a favor dels grups que fan bones lletres?
Crec que va ser Leonard Cohen qui, abans de morir, va dir que donar el Nobel a Dylan era com donar a l'Everest el premi a la muntanya més alta del món. Els galons ja els tenia. El Nobel a Dylan és una medalla d'alta cultura a un senyor que ja té la jaqueta plena de medalles. No m'impressiona excessivament. No crec que els lletristes de cançons necessitin el reconeixement de l'alta cultura.
No veig al seu Facebook converses amb els fans. Tot són anuncis de concerts. Tenen delegada la gestió del Facebook?
No. El portem nosaltres. Jo entenc que si es percep la xarxa social com un conjunt d'anuncis pugui generar fredor, però també penso que nosaltres el que fem són cançons, discos i concerts, i la conversa directa del dia a dia no l'alimentarem. Volem ser jutjats per les nostres cançons i no per la nostra amabilitat en les converses a les xarxes socials.
Tenen por d'esdevenir una màquina de fer diners?
(Riuen) Tant de bo! Ens encantaria!
Noten la pressió de la indústria musical?
No. Portem quatre discos i no vivim dels discos que venem. Vivim dels concerts. Els discos ens serveixen per ordenar les cançons, recollir-les i presentar-les. Les discogràfiques mai ens han canviat una coma ni mai ens han dit quan ha de sortir un disc.
No hi ha el perill de caure en la mecànica de fer discos per raons econòmiques, per mantenir-se a la palestra?
Això no ens passarà. Si algun dia considerem que el que fem no val la pena, ho deixarem córrer. Ja hi ha moltes cançons al món.
Envejable, viure en el trip de la creació...
Hi ha una cosa que és molt delicada. Entre els quatre fem al local d'assaig coses que ens agraden. Marxem a casa contents i exitats. Això és un bé molt escàs i algun dia és possible que s'acabi. Vivim amb això i som conscients de la fragilitat de la nostra feina.
Artísticament es consideren purs i lliures?
(Riuen) Ens considerem lliures perquè intentem actuar amb llibertat.
La professionalització ha canviat la relació entre els membres de Manel?
La nostra relació ha canviat perquè han passat deu anys i han passat moltes coses. Hem anat sempre bé, amb vint-i-quatre mil anècdotes. Abans havíem de rascar hores de les altres feines per coincidir els quatre als assajos, i ara és al revés, quan volem fer una altra cosa.
Ja pensen en el nou disc?
No. Hi ha una qüestió saludable d'intentar compartimentar les coses, perquè un disc es diferenciï de l'altre cal distanciar les coses. Fer una mica de punt i a part, descansar una mica i després tornar-t'hi a posar a partir de les coses noves que has après o de la música que has escoltat.
No van fent cançons noves?
No. Per a nosaltres un disc és un procés que demana temps. Jo competeixo és encara el nostre nou disc i estem en la fase de la presentació en directe. Estem concentrats en això. Una cosa que es va publicar a l'abril és una cosa relativament nova.
Jo competeixo es va presentar al maig a l'Ateneu de Banyoles, ha passat pels festivals d'estiu i divendres dia 10 arriba a La Mirona. Veurem el mateix directe?Jo competeixo
Han passat uns mesos i seixanta concerts entremig. Les cançons han evolucionat. La llista de cançons serà similar. Com al futbol, els automatismes és un concepte que nosaltres utilitzem i s'agafen en els directes.
És la imprevisibilitat i la capacitat de sorprendre el que atrapa de les seves lletres?
Ens agrada pensar que no hi ha previsibilitat. Ja no com a escoltadors de cançons, sinó com lectors de narrativa o espectadors de cinema, està bé que et sorprenguin, les coses previsibles cal evitar-les.
Tenen des de cançons de conte de fades i amor com Aniversari fins a l'al·legat antibel·licista La cançó del soldadet, aquestes dues al disc AniversariLa cançó del soldadet10 milles per veure una bona armadura
De qualsevol tema es pot fer una cançó. La gent ens preguntava per què no tractàvem la crisi econòmica. Bé, no és que no sigui un tema vàlid, però no ens acabava de sortir.
Com es defineixen políticament?
Com a grup no tenim posició política. Som quatre i cadascú té la seva. No és que fugim d'estudi davant la pregunta, però pensem que som gent que fa cançons. Si ara mateix fem aquesta entrevista és perquè fem cançonetes, i està bé que sigui així.
No poden negar que han contribuït a mostrar que una cultura minoritzada i castigada com la catalana pot tenir grups que visquin de la música amb normalitat?
No usem el català per normalitzar, sinó com un fet normal.
Poden dir algun grup que estiguin escoltant ara mateix?
Jo (Guillem) escolto Espanto. I Jo (Roger), Whitney. A sí, Whitney, com s'escriu? (pregunta Guillem a Roger).
Fe d'errades
- En la versió en paper d'aquest article s'esmenta al cantant del grup com Manel Gisbert, quan el seu nom és Guillem Gisbert.
