El català té més dificultats on està més regulat per l'Estat com en la Justícia

Així ho ha considerat el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, en roda de premsa de presentació a València de les dades de l’informeCAT referents al valencià. Carceller ha dit que aquesta base social “explica els canvis polítics i el nou País Valencià que està naixent”.

Les dades indiquen que un 88,8% de la població (4,4 milions) entén el valencià i que un 51,18% el parla (unes 2,5 milions de persones). L’informe també constata que la llengua avança i es mostra més viva allà on l’Estat no intervé o té una intervenció menor, com en el cas de la iniciativa privada, les noves tecnologies o Internet. En canvi, té dificultats on està més regulat, com en l’ àmbit de la justícia, per exemple.

L'informeCAT es realitza anualment i recull les dades "més significatives" sobre l'ús de la llengua catalana en els territoris catalanoparlants.El president de la Plataforma ha indicat que, tot i la "millora" de la situació de la llengua en els territoris catalans, el català és una llengua que està en una situació de "franca anomalia".

No hi ha cap llengua en cap país d'Europa i de tradició democràtica amb aquestes "dimensions" i "vitalitat" que estigui "tan desprotegida com el català", ha afegit Escuder.

Augmenta un 8% el consum d'espectacles en català

En l'àmbit cultural, destaca que en dos anys ha augmentat un 8% el consum d'espectacles en català, segons l'Enquesta de participació cultural a Catalunya. Mentre que el 2013 un 51,4% de la població miraven els espectacles en català, el 2015 va incrementar fins al 59,5%.

A escala territorial, Escuder ha destacat dues dades importants: el programa 'No perdis el compàs', una coproducció entre TV3 i IB3, que fomenta la col·laboració entre els territoris catalanoparlants, i una moció del parlament a favor de la reciprocitat dels mitjans audiovisuals en català, que permet que tots els mitjans catalans es puguin escoltar i veure arreu dels països catalans.

D'altra banda, el president de la Plataforma ha assenyalat que el Festival de Cinema de Sitges ha "augmentat substancialment" els doblatges i la subtitulació al català. El 2015, un 15,9% de les pel·lícules projectades en les seccions oficials estaven en català, mentre que el 2016 va augmentar fins al 44,5%.

De les 238 pel·lícules de les seccions oficials del Festival de l'any anterior, 106 pel·lícules eren en català (8 en versió original i la resta subtitulades).Més del 75% dels comerço inicien les converses en català

Pel que fa a l'empresa i el consum, l'informe ha plasmat que més del 75% dels comerços de Lleida, Tortosa i Girona inicien les converses en català. Les pitjors xifres es troben a la ciutat de Tarragona on l'atenció inicial en català és del 43,4%.

Per contra, Escuder ha reivindicat que el 90% de productes que es venen a Catalunya - alimentaris i no alimentaris - són "lingüísticament il·legals", ja que "no estan etiquetats en català" tal com indica la Llei de Codi de Consum aprovada el 2010.

D'altra banda, la plataforma de la llengua ha creat la 'CatalApp', una aplicació mòbil que té l'objectiu de millorar la presència de la llengua catalana als establiments comercials i de serveis d'arreu dels territoris de parla catalana.

Mentors lingüístics per a les famílies refugiades

En relació a l'arrelament lingüístic, Plataforma per la Llengua, que s'ha adherit el Programa Català de Refugi, ha demanat als seus 13.000 socis que facin de mentors lingüístics a la població refugiada que arribi a Catalunya per ajudar-los a aprendre la llengua pròpia i a conèixer la realitat lingüística.

Ensenyament en català al País Valencià

Escuder ha indicat que el 54% dels centres educatius públics del País Valencià trien l'ensenyament "majoritàriament en català", que aposta per l'ús del català com a llengua vehicular de la majoria d'assignatures no lingüístiques, mentre que el 30% ha optat pel model intermedi - amb dues assignatures no lingüístiques en català - i un 16% amb el bàsic i que no milloren la situació prèvia.

Així doncs, si es compara amb els models que cada centre aplicava en anys anteriors, un 84% dels centres d'ensenyament "han millorat respecte a la situació anterior de l'ensenyament en català, segons ha apuntat el president de la Plataforma.

Des de la Plataforma per la Llengua, també han ressaltat que a la Catalunya del Nord un 76% de la població reclama la implantació de la llengua catalana a les escoles mitjançant el model bilingüe.

La justícia, un tema pendent

L'àmbit de justícia és un dels sectors "més durs", ja que l'Estat "no pensa canviar", segons ha manifestat Escuder. El Departament de Justícia va publicar que només un 8% de les sentències s'havien dictat en llengua catalana el 2015.

"Sabem que els advocats estan pressionats o reben suggeriments de no fer servir el català amb una certa regularitat", segons ha afegit el president de la Plataforma.

Pel que fa a les dades judicials, destaca també que només el 14% dels senadors espanyols volen que els funcionaris judicials sàpiguen el català allà on és oficial.Oficialitat i reconeixement del catalàLes dades dins l'àmbit d'oficialitat i reconeixement del català, apareix com a més significativa que durant el govern en funcions de Rajoy el 2016, es van aprovar 52 normatives que imposen el castellà en un ampli ventall de situacions.

Dades positives quan els "estats no influeixen gaire"Escuder ha explicat que en l'àmbit d'Internet i noves tecnologies hi ha "dades positives", ja que aquí els estats "no influeixen gaire". Google ha presentat el primer teclat que incorpora l'escriptura gestual en català i que 9 de cada 10 webs més consultades a Catalunya disposen d'una versió en català.