Javier Sánchez Santos, el valencià que tracta de demostrar que és fill de Julio Iglesias 18 anys després que el Tribunal Suprem resolgués la polèmica paternitat, ha tornat a obrir una porta que havia quedat tancada, però que fins i tot al detectiu del cantant que va portar el cas i va aportar les proves que van servir per tombar la sentència de paternitat encara avui li genera dubtes. «Edite -la mare- va coincidir una nit amb ell a Sant Feliu de Guíxols, però no puc assegurar si aquesta nit hi va haver festa o no, la biologia és la biologia i amb un sol cop pot ser suficient», reconeix Juan de Dios Vargas, detectiu privat de Distrit0 46.
Durant quinze dies l'investigador contractat per Julio Iglesias a través de qui en aquell moment era degà del Col·legi d'Advocats de València, Vicente Falomir, va aconseguir reconstruir «pas a pas i de forma manual» la vida del cantant durant els dies en què Edite Santos assegura que va mantenir una relació passional amb ell el 1975. Fruit d'aquestes suposades trobades carnals hauria nascut Javier Sánchez, segons la demanda que va interposar la mare el 1991.
Segons va acreditar Juan de Dios Vargas en els seus informes, la demandant només va poder coincidir una nit i part d'un dia amb Julio Iglesias durant el temps que va romandre aquest a la Costa Brava. «El dia anterior havia estat actuant a l'Olimpia de París», recordava el detectiu rememorant els passos fets pel cantant, qui en aquelles dates estava casat amb Isabel Presley.
«Li vaig aconsellar que pagués»
Vargas reconeix que tot l'enrenou mediàtic d'aquest cas es podia haver evitat si el seu client hagués seguit els seus consells quan encara no hi havia una resolució judicial a favor de ningú. «Al principi no li van donar importància i després de fer un primer informe, ubicant qui era aquesta noia portuguesa i les seves circumstàncies personals, li vaig donar un consell a Julio Iglesias». Li va recomanar arribar a un acord econòmic abans de la demanda de paternitat per evitar que tingués publicitat. «Si m'hagués fet cas s'hauria estalviat bastants problemes», diu.
Posteriorment, després que el Jutjat de Primera Instància número tretze de València declarés al jove fill d'Iglesias, la investigació es va traslladar a Girona. «Quan van veure les orelles al llop em van encarregar anar-me'n a Sant Feliu de Guíxols. En aquest tipus de treballs hi ha una sèrie de justificacions de prova, la tasca del detectiu és intentar desmuntar les tesis de la part que demanda», explica.
«Allà vaig localitzar diverses persones que van mantenir relacions amb ella aquests dies», afirma el detectiu, que remarca la dificultat d'aconseguir que parlessin aquests testimonis, ja que alguns estaven casats i fins i tot a un d'ells li va costar la feina perquè treballava per a l'arquebisbat de Girona. «Jo no vull jutjar, simplement constato que hi ha diverses persones que van declarar en el seu dia haver mantingut relacions amb aquesta dona en aquestes mateixes dates», explica Vargas. Així, «la mateixa obligació tenen de fer-se les proves de paternitat aquelles persones que manifesten voluntàriament haver estat amb ella, com el pare que li va donar el cognom, com el mateix Julio Iglesias».
Respecte a per què ara, després de tant de temps, torna a la palestra aquest assumpte, el detectiu ho té clar. «Algú ha d'haver finançat el detectiu de Miami per aconseguir les proves, allò ha de haver-li costat una pasta i no crec que ni el fill ni la mare tinguin capacitat econòmica per fer-ho», argumenta fent referència a l'obtenció de la prova d'ADN obtinguda de les restes d'escombraries, amb saliva o matèria orgànica del cantant, i que segons el lletrat José Osuna presenten una coincidència del 99,99% amb el del seu client. «Probablement hi hagi el despatx d'advocats a darrere, esperant que soni la flauta, facin el pelotazo i passin per caixa», apunta. En el cas que finalment es demostrés que Javier Sánchez és fill de Julio Iglesias, cosa que no descarta el detectiu, això no suposaria una contradicció a la investigació que va dur a terme en els anys 90. «Ella diu que van ser quinze dies de passió i jo vaig reconstruir aquesta setmana i només coincidirien una nit i un dia», assevera. Així mateix, assegura que a la família li interessa que el cas es jutgi a Espanya i a Iglesias als EUA. «Per a un plet d'aquestes característiques es necessiten molts diners, i allà, si la broma et surt malament, la condemna a pagar els costos pot ser la teva ruïna», remarca.
«Els que tenen fills secrets han d'estar preocupats perquè en qualsevol moment pot haver-hi un detectiu disfressat de cambrer que et reculli el plat amb el teu ADN o que amb una bona propina se l'emporti quan acabi de menjar», sentencia.
