El músic Jorge Drexler ha apostat en el seu nou disc, Salvavidas de hielo, per oferir el que sembla «una visió pessimista del món, però que al final és el contrari».
L´artista uruguaià ha justificat l´elecció del títol en el seu gust pel «joc de paraules i l´oxímoron», en la mesura que el salvavides «salva perquè flota, però deixarà de surar» pel seu caràcter efímer.
«La vida consisteix a anar mantenint-nos a flotació», ha precisat l´intèrpret, parafrasejant un dels versos de la cançó que dona títol a l´àlbum.
Durant una trobada amb seguidors i periodistes amb motiu del concert que va oferir ahir a Pontevedra, Jorge Drexler va explicar que «els dies de concert són de molta concentració», si bé la seva «curiositat» i el seu interès per «conèixer i conversar» l´han animat a compartir aquest temps amb el públic. En aquest sentit, posa com a exemple Leonard Cohen, «a qui també li agradava molt sortir».
A més, recorda la influència que han tingut en la seva trajectòria altres músics com Víctor Manuel, a qui va conèixer en un camerino, i sobretot Joaquín Sabina, a qui va descobrir com a cantautor una nit de desembre de 1994 al Bar Lobizón de Montevideo i el va convidar a viatjar a Espanya; a ell li ha dedicat la quarta cançó -Pongamos que hablo de Martínez- d´aquest disc: «La meva vida seria molt diferent» sense ells, ha reconegut.
Llicenciat en Medicina amb especialitat en otorinolaringologia, Jorge Drexler ha comparat la seva anterior professió amb la seva actual ocupació artística: «L´escenari i una porta d´urgències són dos llocs on el present és impostergable, has d´estar alerta», ha assegurat.
