El llibre La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona pretén aprofundir tant en els fonaments i els motius que van donar lloc a la institucionalització del culte a l'emperador carolingi a Girona com les seves formes d'expressió litúrgica i visual.
Aquest és el títol de la nova publicació científica de la Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico, amb seu a Palència, en col·laboració amb la xarxa europea Ars Mediaevalis.
L'obra recull el treball del professor d'història de l'art de la UdG Joan Molina, que ha dut a terme un ampli estudi desenvolupat en diversos centres de recerca, entre els quals destaca el Centre de Recherches Historiques-GAHOM de París.
El treball, assegura Molina, permetrà comprendre l'estreta relació que hi ha entre la promoció de la festa litúrgica i l'impuls d'una sèrie de cultes i llegendes vinculades als orígens de la catedral en el moment que començava a aixecar-se un espectacular edifici gòtic.
El bisbe Arnau de Montrodon
«L'exaltació de la memòria de Carlemany s'inscriu en un complex programa històric i simbòlic concebut pels principals dirigents de la catedral, i en especial pel bisbe Arnau de Montrodon (1335-1348)», concreta l'investigador.
Per Molina, «el culte a Carlemany practicat a la catedral de Girona a finals de l'Edat Mitjana (1345-1487) és un fet sorprenent i fascinant alhora». Sorprenent perquè és l'únic d'aquestes característiques que es constata a la Península Ibèrica i, encara més, al Sud d'Europa. Fascinant perquè va donar lloc a nombroses i variades formes d'expressió que encara avui es poden analitzar, des d'un conjunt molt ric d'oficis litúrgics fins a una sèrie de relats llegendaris i una nombroses manifestacions visuals.
Si bé Carlemany mai va ser a Girona, una llegenda gestada cap a l'any mil el va convertir en el principal protagonista de la conquesta de la ciutat l'any 785. L'estudi de Joan Molina es dedica a rastrejar els orígens d'aquesta llegenda però, sobretot, a observar de manera crítica la gran fortuna que va obtenir a finals de l'Edat Mitjana.
Va ser llavors, en concret el 1343, que es va instituir la celebració d'una solemne cerimònia cada 29 de gener que comprenia un ofici litúrgic i un sermó. Malgrat que va ser prohibida el 1484 per ordre de Sixte IV, diversos testimonis assenyalen que la festa es va mantenir viva fins a ben entrat el segle XIX gràcies a la lectura del sermó. Una circumstància que posa de manifest fins a quin punt el record de l'emperador va formar part de les creences i els costums del capítol gironí durant gairebé un mil·lenni.
Aquesta obstinació és «la història d'un triomf», diu Molina. La festa litúrgica en honor a Carlemany es va suprimir el segle XV, però «la llavor plantada per Arnau Montrodón i els seus acòlits havia brollat amb força i va aconseguir sobreviure durant segles, gràcies a una poderosa memòria que, generació rere generació, els membres del capítol gironí es van encarregar d'alimentar».
Analitza objectes de la catedral
L'estudi també analitza una àmplia sèrie d'objectes de la catedral que, durant els últims segles de l'Edat Mitjana, varen ser atribuïts a la generositat de l'emperador. Així mateix, l'estudi analitza les imatges consagrades durant el mateix període, especialment els retrats aïllats o en grup que es van instal·lar en emplaçaments clau de la topografia del temple.
Amb el nom de Carlemany es va batejar un dels vitralls dels grans finestrals de la Catedral de Girona, però també es va donar el nom de l'empedador a un tron o seient episcopal, situat darrera l'altar major, tallat al segle XI en marbre del Pirineu. També hi ha la Torre de Carlemany, la part més important de l'antiga catedral romànica que no va ser destruïda quan es va construir l'edifici gòtic, i el Tresor o Museu de la Catedral exhibeix l'escultura gòtica de Sant Carlemany.
Col·lecció Ars Mediaevalis
Aquest estudi sobre el culte a Carlemany a la catedral de Girona és el tercer llibre publicat per la Fundación Santa María la Real en col·laboració amb la xarxa acadèmica Ars Mediaevalis, dedicada a l'estudi de l'art medieval europeu. Completen la col·lecció una obra de Fuensanta Murcia Nicolás sobre Imágenes milagrosas y cultura visual en el siglo XIII i un estudi de César García de Castro Valdés sobre l'Arca Santa de la catedral d'Oviedo. En total, són més de 200 títols publicats fins ara per la Fundación Santa María la Real.
