Un estudi elaborat per la lingüista catalana Sílvia Perpiñan, investigadora del Departament de Llengües Modernes i Literatura de la Universitat de Western Ontario (Canadà), revela el sorgiment del que ella descriu com una nova «varietat nativa bilingüe» del català que presenta trets diferencials respecte del català que parlen «tant catalanodominants com castellanodominants».

La nova variant vindria donada per la «intensa interacció» que les dues llengües han tingut durant segles. L'informe s'ha publicat a la revista Languages i es fixa en exclusiva en gent nascuda a Catalunya, és a dir, en persones que han après el català i el castellà durant la infància. El treball constata que aquesta varietat nativa bilingüe es caracteritza per tenir una comprensió lingüística idèntica a la dels catalanodominants, però una producció més similar a la dels castellanodominants.

Segons la responsable de l'estudi, això es veu en la comprensió i producció de pronoms com ara el partitiu o el locatiu. «Aquesta varietat també es caracteritza per tenir molta opcionalitat en qüestions on la gramàtica monolingüe és més categòrica», afegeix.

Un exemple d'això és l'expressió del complement directe, on tant catalanodominants com castellanodominants i bilingües equilibrats ometen o produeixen indistintament la «a» amb objectes directes humans.

El fet que tots els parlants «acceptin indistintament» aquestes frases vol dir que la varietat del català actual presenta «regles convergents» entre el català i el castellà, restriccions que «no són pròpies» de cap de les dues llengües, sinó una «convergència» entre les dues, afegeix l'autora.

Segons exposa Perpiñan, això es deu a que el contacte entre llengües «normalment accelera aquests canvis». Tot i això afirma que la producció de la «a» en objectes directes animats no es deu només al contacte amb el castellà. El català medieval ja havia començat el canvi i el contacte amb el castellà l'ha precipitat.

Per fer l'estudi l'autora ha considerat tres grups de parlants, bilingües catalanodominants (centre de Catalunya), bilingües castellanodominants (centre i àrea metropolitana de Barcelona) i bilingües equilibrats (centre i àrea metropolitana de Barcelona).

Els investigadors no s'esperaven que els resultats dels experiments són «idèntics» als tres grups. Mentre els castellanodominants inicien els canvis en català, els bilingües equilibrats «van acceptant a poc a poc» les innovacions perquè la seva producció «s'assembla més a la dels bilingües amb dominància en castellà», diu Perpiñan.