07 de juny de 2018
07.06.2018
ELI «PAPERBOY» REED · Cantant, compositor i «soulman»

«Soc molt millor cantant, intèrpret i compositor»

El músic nord-americà serà l'encarregat d'obrir, avui a 2/4 de 10 de la nit a La Mercè, la 15a edició del festival In-Somni · Ho farà en la seva versió més fosca, acompanyat de la High & Mighty Brass Band

07.06.2018 | 07:41
«Soc molt millor cantant, intèrpret i compositor»

Si a My way home (2016) va recuperar el seu estil clàssic, a High & mighty s'ha enfonsat en la foscor gravant amb la High & Mighty Brass Band. Un disc directe i suat que presenta aquesta nit a l'Auditori de la Mercè, en el concert inaugural del festival In-Somni de Girona. Un disc en el qual el soulman de Boston revisita les seves cançons més conegudes a l'estil de Nova Orleans.

És Nova Orleans la Meca a la qual un artista soul ha d'anar almenys una vegada a la vida?

Nova Orleans és genial, però hi ha un munt d'altres ciutats amb grans escenes soul. De fet, crec que probablement hi ha ara més música soul a Brooklyn que a Nova Orleans. També m'encanta Memphis, però majoritàriament quan vas a aquest tipus de ciutats vas a veure la història, no el que està succeint en l'escena musical en aquest moment.

Si s'hagués de reencarnar en un «soulman» nascut a la dècada dels 40, a on li agradaria ser?

Estic molt feliç d'estar viu i fer música el 2018! Escolto excel·lents discos d'arreu i tinc accés a més música de la que tindria en aquell moment. Hi ha tantes coses bones succeint ara mateix que no crec que m'agradés estar en un altre costat o en qualsevol altre moment. El meu nou disc, que sortirà l'any vinent, l'he enregistrat a l'estudi Sam Phillips a Memphis. Òbviament, m'encantaria haver vist Sam Cooke el 1964 o Al Green el 1972, però estic bastant content amb com estan les coses ara.

Després d'un inici més clàssic, va jugar amb l'electrònica al disc Nights like this (2014) per després tornar a les arrels. A què es deu aquesta evolució?

Aquell era un àlbum d'Eli «Paperboy» Reed, té instruments reals i realment soc jo qui el canta! Les cançons són diferents, però sonen tan meves com a My Way Home. Crec que un artista pot buscar diferents registres. No hi ha cap raó per no fer-ho, encara que això no vol dir que a l'audiència li agradi. Estic feliç i agraït de poder fer els àlbums que vull fer i no haver de respondre-li a ningú.

Va entendre les crítiques rebudes per aquell treball?

Certament hi va haver algunes crítiques negatives (i també algunes positives!). I ho entenc. Crec que la gent esperava alguna cosa de mi i, quan no ho van entendre, es van molestar. Crec que els fans s'aferren a una imatge en particular i si això es trenca o canvia, molesta. Però no tenia la intenció de molestar ningú, el meu objectiu sempre és ampliar la meva audiència.

Aquest flirteig amb l'electrònica va ser una resposta als que insisteixen a qualificar-lo de «retro»?

No m'agrada el terme retro. Només intento fer la música que estimo, no adherir-me a una estètica particular o a un so. Només volia fer un disc que fos divertit, emocionant i ballable. Dit això, entenc per què els fanàtics del soul o dels meus àlbums anteriors no van estar contents amb el so del disc. Però segueixo creient que val la pena escoltar-lo amb les orelles obertes, i no jutjar respecte a altres registres.

És difícil evolucionar des del soul més canònic sense acabar arribant al R & B modern o el pop?

No tinc res contra aquests sons, vull créixer i evolucionar com a compositor. Tot el que faig està influït per la música soul, així que no podria allunyar-me'n encara que volgués. Crec que com a intèrpret i compositor continuaré fent la música que em ve de gust i crec que, per definició, el 2018, serà moderna.

Què ha trobat amb els High & Mighty Brass Band que no li van donar els True Loves?

La instrumentació és completament diferent i, per tant, el so també. M'encanta la idea de combinar les meves cançons amb aquest so fort d'una banda de metalls de New Orleans i crec que funciona perfectament, especialment per al xou en viu. És sorollós, poderós.

Roll with you, el disc que el va fer famós, compleix ja deu anys. Què troba a faltar d'aquella època?

Deu anys! No puc creure-ho. Estem preparant una reedició d'aquell àlbum amb un disc extra de material inèdit i demos. Em vaig divertir molt gravant aquest àlbum. Em mostra exactament com era amb 22 i 23 anys i aquella energia i diversió és contagiosa. Estrany tenir aquest tipus d'energia, però també sento que soc molt millor cantant, intèrpret i compositor ara que llavors.

Per què creu que a Espanya sempre el reben tan bé? Després d'Alemanya, és el país d'Europa on ha actuat més vegades.

Crec que al públic espanyol li encanta divertir-se i ballar i aquest és el tipus de música que millor sé fer!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema