El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) inaugurarà avui una exposició dedicada a Gala Dalí i el seu alè creatiu, amb i sense l'omnipresent figura de Salvador Dalí.

Sota el títol Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol, la mostra reuneix més de 300 documents, dibuixos, fotografies i pintures relacionats amb Gala.

El conjunt pretén eixamplar el clixé de musa de Dalí que pesa sobre ella, i la situa com una creadora amb una gran personalitat, col·laboradora més que model del pintor, i amb una trajectòria vital que li atorga un lloc propi en les avantguardes del segle XX.

L'exposició és fruit de la col·laboració entre el MNAC i la Fundació Gala-Salvador Dalí i ha estat comissariada per la catedràtica d'Història de l'Art Estrella de Diego.

L'exposició dedicada a Gala Dalí al MNAC aplega 315 pintures, dibuixos, fotografies i documents relacionats amb la seva figura, incloses les fulles manuscrites del seu projecte autobiogràfic, i s´exposa per primera vegada un conjunt de cartes, postals i llibres, a més de vestits i objectes del tocador personal de Gala.

És un recull exhaustiu (procedent majoritàriament de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i d´altres divuit museus europeus i americans) que acredita la creadora d´origen rus com un personatge a considerar en les avantguardes del segle XX.

La mostra descobreix una Gala que, rere la imatge de musa de Dalí, construeix el seu propi camí com a artista: escriu, realitza objectes surrealistes i decideix com vol presentar-se i representar-se.

Això, a més de ser un puntal en el desenvolupament artístic de Dalí, amb qui conforma un tercer personatge que el mateix pintor acredita amb una doble signatura: Salvador Gala Dalí.

«Gala era una performer», destaca la comissària, Estrella de Diego, convençuda que la dona de Dalí tenia un gran «control» sobre la seva pròpia imatge i que, més que una musa, era una «col·laboradora» necessària del pintor en les creacions que la retrataven.

«En realitat van fer un treball a dos», insisteix. Des d´aquest punt de vista, Dalí i Gala haurien estat uns avançats al seu temps en matèria d'autoria compartida i treball artístic col·laboratiu, apunta la comissària.

El Castell Gala-Dalí, sempre citat com la casa que Dalí va habilitar per a Gala, és també una mostra de l'aportació creativa de Gala més enllà del seu marit, diu De Diego.

«És el darrer gran objecte sur­realista fet a dos», assenyala. I és també, afegeix, una «amplificació» del seu «sancta sanctorum que representa la seva habitació de Portlligat, on ella va crear un espai per a ella mateixa», al seu gust i manera. De Diego es va començar a interessar per Gala fa més de 20 anys, en visitar per primera vegada el Castell Gala-Dalí de Púbol.

«Gala sempre ha tingut la imatge d'ambiciosa, de mala persona, etc. Però si ho era tant, com és que el 1929 decideix deixar la seva fama a París per anar a viure amb un pintor que aleshores no coneixia ningú en una casa de pescadors?», es pregunta la comissària per contradir els tòpics que pesen sobre aquesta controvertida ­figura del món de l'art del segle XX.

Olis i dibuixos de Dalí

L'exposició al MNAC té, és clar, l'interès afegit de poder admirar diversos olis i dibuixos de Salvador Dalí, amb una selecció d'aquells en què apareix la figura o la representació de Gala.

I més enllà del pintor empordanès, s'hi exposen també obres d´altes artistes que van gravitar a l'univers surrealista, especialment a l'entorn de Gala, com ara Max Ernst, Picasso, Man Ray i Cecil Beaton o Brassaï.