El llibre dels 50 anys dels Premis Bertrana revela que un policia va controlar a la Cambra de Comerç de Girona la reunió del 30 d'abril del 1968 que havia d'aprovar el programa d'actes del futur Premi Bertrana.Pau Lanao i Miquel Torns han trobat aquesta informació durant la recerca duta a terme per escriure el llibre Mig segle de Premis Bertrana, una publicació de la Fundació Prudenci Bertrana presentada ahir i que es regalarà, juntament amb un DVD, als assistents demà dijous a l'Auditori de Girona a l'acte de lliurament de la nova edició dels premis literaris de Girona.
Lanao va explicar ahir que la història del premi Bertrana no es pot separar del context social i que el naixement del guardó literari va ser possible per «un cert afebliment del règim franquista» per reacció d'una població civil «cansada de tantes imposicions en una societat regida per la jerarquia eclesiàstica i militar».
El Premi Bertrana va sorgir com a resposta a l'exclusió dels treballs en llengua catalana al premi Gerona Immortal, convocat per l'ajuntament franquista, a proposta de l'escriptor Josep M. Gironella, premi que va acabar fracassant. Aconseguir convocar un acte cultural com el premi Bertrana esdevenia una arriscada aventura en aquell context històric, fins a l'extrem que un policia enviat pel Govern Civil va controlar aquella reunió a la Cambra de Comerç de Girona i es va fer traduir tot el que onze persones havien dit durant dues hores perquè «no entenia el català i havia de fer un informe».
Aquesta és una de les nombroses anècdotes reconstruïdes en un llibre que porta per subtítol Cinquanta-una cròniques d'una nit literària, i que revisa els noms dels guanyadors d'una cita literària que va premiar grans noms de la literatura catalana, com Manuel de Pedrolo per Estat d'excepció en aquella primera edició de 1968 i Avel·lí Artís Gener per Prohibida l'evasió el 1969.
Un premi que va néixer com una «explosió de llibertat», segons Lanao, malgrat patir també lluites soterrades entre els membres fundadors que el volien més reivindicatiu i els que el volien més respectuós amb el règim.
Com sigui, el Bertrana va esdevenir aviat una de les cites principals de la literatura catalana i el van guanyar noms com Terenci Moix, Baltasar Porcel o Quim Monzó, aquest quan encara era un escriptor desconeigut.
El llibre recorda que als anys setanta els artistes van crear un fons d'art a benefici de la creació de la Fundació Bertrana, les batalles polítiques dels vuitanta, o la intervenció del món editorial als noranta amb la introducció de la votació popular.
«Els premia han trobat una estabilitat i es mantenen com un referent de la literatura catalana i crec que tindran bona salut», conclou Lanao. El llibre recull també la llista dels guardonats en els altres premis literaris convocats per la mateixa fundació i que s'atorgaran demà un any més a Girona.
