El rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi, va aprofitar ahir la inauguració del curs acadèmic 2018-2019 per reclamar un millor finançament per a la institució gironina.

Salvi va assegurar que cal fer una aposta per incrementar el nombre de professors, i va advertir de l'envelliment de la plantilla actual. El rector també va avisar de la manca de manteniment dels esdificis i de les estructures dels campus universitaris.

El rector va explicar que per tal d'assegurar una «excel·lència en l'educació» que ofereix la UdG «és necessari» augmentar, també, el personal investigador.

A més, Salvi va reclamar una «major autonomia» pels docents, i una rebaixa de les taxes que paguen els alumnes. «Són mesures necessàries per tal de caminar cap a un sistema igualitari», va reblar davant de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que va reconèixer la «necessitat» d'abaixarde reduir els preus de les matrícules.

El discurs inaugural del curs va anar a càrrec de l'activista i director de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, que va arrencar un sentit i llarg aplaudiment després de pronunciar un discurs amb voluntat de remoure consciències.

Camps va recordar les dades de persones que han mort al Mediterrani els darrers anys i va lamentar l'actitud d'Europa i dels governs que «han aconseguit» fer fora les ONG del Mediterrani. «Ara no sabem què passa allà», va concloure, visiblement emocionat.

Uns altres protagonistes van ser els cantants del Cor de la UdG, que van interpretar un emotiu Mare Mar, de Lluís Llach, entre altres temes per inaugurar el 27è curs acadèmic de la institució.

També va prendre la paraula la presidenta del Consell Social de la UdG, Rosa Maria Aleixandre, que ha reconèixer «l'esforç» que s'ha fet al centre per millorar la plantilla docent.

Aquest any la universitat comença el curs amb 15.399 estudiants entre els de grau, màster i programes de doctorat. Uns estudiants que per a Quim Salvi suposen «el centre» de la UdG i pels quals «cal treballar i dedicar tot l'esforç». En aquest sentit, Salvi va destacar la necessitat de «generar il·lusió» entre l'alumnat i que, un cop surtin, hagin «superat les expectatives» amb les quals varen començar la carrera.

Un altre aspecte que Salvi va posar sobre la taula és la importància d'acompanyar els alumnes durant els primers anys de la seva vida professional. «Cal generar un teixit fort que permeti assegurar que l'alumne té un ventall ampli d'opcions un cop acabats els estudis», va concretar el rector.

El màxim responsable de la UdG va deixar clar que tot això passa per incrementar el finançament de la universitat. L'esforç econòmic se centra concretament en la contractació de personal docent i investigador, i en la supressió de la norma que no permet la reposició de personal.

En aquest aspecte, Salvi es va comprometre a «seguir exigint» que s'elimini aquesta restricció i va alertar de «l'envelliment» que pateix la plantilla de la UdG, en bona part com a conseqüència d'aquesta norma, en el moment que es va jubilant la gent que va tirar endavant la UdG a l'inici.

Cal més autonomia

El rector va assegurar en el seu discurs que la contractació de nous investigadors i docents serviria per «millorar la qualitat» de l'educació. A més, Salvi va reclamar «més autonomia» per a professors i facultats, un aspecte que va compartir la titular d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

On Govern i universitat també van coincidir va ser en la «necessitat clara» de rebaixar el preu de les taxes que paguen els alumnes. Chacón va assegurar que la Generalitat «hi està compromesa» però va demanar que «es tinguin en compte» les dificultats.

Tot i això, la consellera va assegurar un «sistema d'ajudes» que permeti als estudiants amb problemes econòmics poder accedir a la universitat. I Salvi va posar en valor les beques salari impulsades des de la pròpia UdG i que han permès que 33 alumnes amb dificultats poguessin estudiar sense necessitat de treballar. «Ha estat un gest, però és un camí», va concretar Salvi. Una de les novetats d'aquest any ha estat la lectura d'un discurs col·lectiu elaborat per més d'un centenar de persones de la comunitat universitària. L'escrit, sense cap referència als preus de les matrícules, el va llegir el representant del Consell d'Estudiants, Isaac Coronas.