Armangué proposa reflexions al pròleg del llibre: «No seria millor un municipalisme capaç d´elegir els seus regidors amb llistes obertes i per districtes?, o poder disposar d´uns càrrecs electes que, superant el concepte de la disciplina de partit, rendissin comptes als seus electors?» (...) «Malgrat la precarietat en què vivim, donar valor al concepte de l´estalvi no hauria de ser considerat imprescindible entre els joves i les classes treballadores...? Als treballadors, els pot ser més útil un sindicalisme de serveis, fort i reivindicatiu, que el model burocràtic actual...? No és molt més honesta una militància política com la de Rafael Ramis,
(...) que la de tants professionals de la política que, des de la represa democràtica, han farcit les estructures dels partits...?».
