Una exposició recupera al col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) la figura de l'enginyer i arquitecte gironí Josep Maria Bosch Aymerich, autor d'una ingent obra que inclou més de 500 edificis projectats en una quinzena de països, malgrat la qual cosa és pràcticament desconegut.
Entre les obres de Bosch Aymerich, mort el 2015 als 97 anys, hi ha l'edifici per al Banc de Madrid al passeig de la Castellana, la seu de l'Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona, l'hotel Cap sa Sal a Begur i l'estació d'esquí de Masella, o el que havia de ser el primer gratacel modern de la capital catalana i que no va arribar a construir-se.
Els projectes de Bosch Aymerich, que encapçalava un dels més grans despatxos d'arquitectes d'Espanya en els anys 50 i 60 del passat segle, van abraçar promocions d'habitatges, edificis corporatius, complexos turístics, ports, aeroports, hospitals, bases militars i xarxes d'autopistes.
L'exposició mostra un conjunt de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies de 22 projectes seleccionats entre el conjunt documental que la Fundació Privada Bosch Aymerich ha cedit a l'Arxiu Històric del COAC.
Nascut a Girona el 1917, Bosch Aymerich va ser número u de la seva promoció com a enginyer industrial i va obtenir el Premi Nacional de Fi de Carrera del 1944, uns estudis que va sufragar donant classes en una acadèmia.
Va completar la seva formació a la universitat nord-americana de Harvard i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on va ser el primer espanyol a graduar-se i on va assistir a classes d'arquitectes com Le Corbusier, Alvar Aalto o Walter Gropius.
El 1947 va guanyar per concurs la plaça de director tècnic industrial de la Zona Franca de Barcelona, des d'on va col·laborar decisivament en la instal·lació de la fàbrica de Seat a la capital catalana, davant d'altres opcions plantejades en l'època, com la de Bilbao.
Un dels projectes que va marcar la seva vida i que, d'haver-se materialitzat, hagués canviat el paisatge urbà de Barcelona, va ser el disseny d'un modern gratacel de 40 plantes per al solar delimitat per la plaça Catalunya i els carrers Pelai i Bergara, en l'anomenat «triangle d'or».
Per a aquest espai va presentar el 1955 un projecte per a la III Biennal Hispanoamericana d'Art, amb el qual va obtenir el Gran Premi d'Arquitectura.
La iniciativa va acabar als tribunals i un llarg i intricat procés judicial va acabar per desil·lusionar-lo i va decidir abandonar la idea.
Per a Roger Subirà, comissari de l'exposició, l'obra de Bosch Aymerich «no segueix una investigació formal en la qual es van encadenant els projectes i es pot llegir una evolució», encara que els seus projectes «segueixen molt l'ortodòxia del moviment modern, en el que podríem denominar un estil internacional».
Respecte al poc reconeixement a Catalunya de l'obra de Bosch Aymerich, el comissari apunta en part a «un cert 'establishment' arquitectònic que considera que una arquitectura que era comercial no era de tanta admiració com una arquitectura 'culta'».
