Concha Cardeñoso Sáenz de Miera (León, 1956) recrea els mons de paper i tinta creats per grans genis de la literatura: és traductora. El XIII Premi de Traducció Esther Benítez ha distingit la seva excepcional traducció de la novel·la Mi prima Rachel, de l'escriptora britànica Daphne du Maurier, publicada per Alba editorial.
Què significa per a una traductora rebre un premi d'aquesta categoria?
Molt, perquè és la professió qui el concedeix, i el reconeixement dels col·legues és una cosa molt honrosa, que dona molta alegria i satisfacció.
És un luxe avui dia tenir la confiança d'una editorial com Alba? Quants llibres ha publicat ja amb aquest segell?
Per a mi sí, és un luxe. Prefereixo treballar amb editorials petites i mitjanes. Alba, en concret, valora la labor dels traductors i respecta la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI). He traduït uns trenta llibres i sis contes il·lustrats amb Alba Editorial.
Coneixia l'obra de Du Maurier abans de traduir-la?
Coneixia algunes de les pel·lícules basades en les seves novel·les.
Quins són els majors obstacles de traduir en aquesta autora?
Adaptar-se a l'època i al to tan particular que té. També les seves prolixes i belles descripcions provoquen de vegades dificultats de vocabulari i fins i tot de sintaxi.
El cinema ha donat una imatge distorsionada de l'obra de Du Maurier?
En les pel·lícules sol perdre's un gran protagonista d'algunes de les seves obres: el paisatge, juntament amb el temps climàtic, i no tots els personatges queden tan ben retratats com en les novel·les.
Accepta Mi prima Rachel alguna etiqueta de gèneres o hi ha un mestissatge d'ells?
Podria considerar-se una obra feminista, encara que amb final desastrós (lamento ser una destripacontes) perquè Rachel és una dona emancipada i bastant més progressista que els personatges que l'envolten; observa les estretes normes socials, però quan cal se les salta amb ple coneixement de causa i atenint-se a les conseqüències, com ser independent que és. Aquesta novel·la també podria qualificar-se de romàntica pels ideals que defensen els seus protagonistes apassionadament, encara que siguin tan oposats.
Va arribar a la traducció per casualitat?
No exactament. Vaig arribar al món de la traducció per un encreuament de circumstàncies vitals, a més de cert interès inicial.
La traducció és un ofici invisible o estan canviant les coses?
Van canviar bastant amb l'aprovació de l'actual LPI i el reconeixement que comporta de la nostra condició d'autors. No obstant això, queda molt camí per caminar en el que a editorials i públic en general es refereix. La gran majoria dels mitjans de comunicació i xarxes socials obliden, en les seves ressenyes, crítiques, comentaris, elogis, recomanacions, etcètera, que una bona part dels llibres dels quals parlen són traduccions, i no recorden ni tan sols donar el nom del traductor. En això les editorials tenen molt a veure: podrien posar el nom del traductor en la portada (algunes ja ho fan, però són molt poques), enrecordant-se d'enviar aquesta dada als qui ressenyen els seus llibres, tant en premsa com en televisió, ràdio i internet. O convidar al traductor quan se celebra algun acte amb l'autor d'una obra, per exemple (això també ho fan algunes editorials, però no és la norma ni el costum)
Cambrera, go-gó girl, professora, emigrada a Catalunya per amor? La seva vida donaria per a una novel·la.
I actriu, au-pair girl, eterna aprenenta, amiga i esposa i mare en la vida. Sí, sens dubte, donaria per una o dues novel·les, si les escrivís Daphne du Maurier.
Més de 200 obres literàries traduïdes de l'anglès, del francès i del català al castellà? Encara segueix aprenent?
I el que em falta! És que és possible deixar d'aprendre algun dia?
Va ser finalista amb Las cuatro Gracias, de D. I. Stevenson, també per a Alba Editorial?
Sí, efectivament, juntament amb tres excel·lents col·legues més, igual que en aquesta XIII edició del premi.
Traduir al gran Robertson Davies ha estat un dels seus majors desafiaments?
Sí, com ho sap?
S'enfronta amb les mateixes «armes» a Le Carré que a Dickens o Shakespeare?
Amb les mateixes, sí, i igual d'esmolades en tots els casos, encara que uns autors em donen més vertigen que uns altres i haig de prendre precaucions per no llançar-me a l'abisme de cap ni morir en l'intent.
Alguna traducció li ha fet perdre la son?
Gairebé totes me la fan perdre algunes nits. Unes, perquè la temàtica em toca fibres sensibles. Gairebé totes, perquè les paraules se'm queden en el cap donant voltes, xocant, barallant-se unes amb unes altres o brillant amb tanta intensitat que haig d'aixecar-me per agafar-les de les orelles i tancar-les en l'ordinador o en una llibreta, fins a l'endemà.
Un traductor ha de ser també un creador per trobar la veu adequada de l'autor a una llengua diferent?
Un traductor és creador per definició, o tal vegada, millor dit, un recreador de mons de tinta i paper.
Les tecnologies acabaran amb els traductors?
Amb els traductors de llibres no. A una màquina se li pot ensenyar que «x» en tal idioma és igual a «y» en tal un altre, però quins algorismes visionaris i absolutament flexibles haurien d'enginyar per captar les subtileses del llenguatge literari, poètic, dramàtic, còmic, sarcàstic? els matisos d'una paraula que cap diccionari pot recollir, els significats diferents a què pot donar lloc una paraula, una frase, una estrofa, un silenci?
Quina traducció té entre mans?
Doncs una altra de Daphne du Maurier, també amb Alba. Es tracta de Frenchman's Creek (segurament El río del francés en castellà).
Hi ha algun llibre que no s'atreviria a traduir?
Atrevir-me? Si les condicions són justes, jo tradueixo.
