L'artista Joan Paradís, considerat l'etern «enfant terrible» de la pintura empordanesa, però també «el més gran i bo dels pintors vius de l'Empordà», per consens de la crítica, ha mort aquest dilluns als 77 anys, quan encara té vigent una rellevant exposició a la galeria Lola Ventós de Figueres, que el 2 de febrer s'inaugurarà a Ca l'Anita de Roses.

Paradís feia dies que estava ingressat a l'hospital per una malaltia greu que li van diagnosticar fa uns mesos. La funerària Vicens de Figueres acollirà un acte de comiat avui a les 17 hores.

Nascut el 1941, fill de la família que tenia l'empresa Fruites Paradís, va viure uns anys de felicitat despreocupada entre Empúries i Albons, recalant a l'hotelet familiar de Cal Gambo. Assistint a les classes de pintura de Ramon Reig, el seu primer mentor, va aprendre l'amor per l'ofici i la necessitat de convertir-se en un agut observador de tot el que l'envoltava.

Fins al darrer alè de vida l'ha acompanyat la galerista Lola Ventós, que té fins dissabte vinent a Figueres l'exposició Paradís i Puig, onze acrílics sobre tela que mostren l'evolució de l'artista de 2015 a 2018. «L'abstracció no existeix perquè, quan has fet un sol traç sobre un paper en blanc, ja hi ha una figura concreta», recorda Lola Ventós que li explicava Paradís «en una de les mil converses hagudes».

«El vaig conèixer quan jo tenia 16 anys i parlàvem molt de pintura. Soc una enamorada de l'expressionisme gràcies a Paradís», recalca Ventós.

Per altra part, la historiadora de l'art Mariona Seguranyes ha declarat que l'obra de Paradís «va ser un artista valent que va elaborar una obra sincera, mostrant-nos la part grotesca de la vida, contraposada a la seva poesia».

Segona generació

«La seva figura enllaça en una segona generació de pintura empordanesa, pendent avui de revisar en el seu conjunt, d'artistes que van treballar en el context de la dictadura franquista i anhelaven la llibertat». «Esperem que aquesta recuperació de la seva figura i de la seva generació sigui ben propera», conclou Seguranyes.

L'historiador i dibuixant Enric Pujol, amic de l'artista, el recorda com un «pintor secret però de talent incontestable», «poc conegut però un dels més importants que ha tingut l'Empordà».

Pujol recorda que Manuel Costa-Pau, a la seva novel·la Íngrida Àfrica, evoca les inacabables converses amb Joan Paradís: «Debatem sobre el rol del pintor en el camí de l'alliberament».

Com ha escrit el crític Eudald Camps a les pàgines del Diari de Girona, «amb la maduresa, Paradís s'ha convertit en un mestre de la sensualitat pictòrica gràcies a la seva gestualitat fràgil però perspicaç i, sobretot, als successius substrats que, amb el pas dels temps, s'han acumulat a la seva mirada atenta».

L'exposició que es pot veure a la galeria Lola Ventós de Figueres s'intueix, segons Eudald Camps, «com un exercici destinat a fer balanç (qui sap si definitiu) d'una figura escàpola però, en el fons, genuïnament empordanesa».

Fa tot just unes setmanes que el mateix Paradís comentava a la galerista Lola Ventós: «El dibuix és fonamental, el primer que has d'aprendre és mirar durant molta estona el que t'envolta i llavors dibuixar ràpidament el que has après observant, un traç ràpid, fluid, amb força».