David Bustamante (Sant Vicente de la Barquera, 1982) posa fi aquest divendres a tres anys de silenci discogràfic amb la publicació del seu nou àlbum, 'Heroes en tiempo de guerra' (Universal Music Spain), un treball que presentarà el 28 de juny a l'Auditori de Girona.

"És un recull de singles perquè cada cançó és especial", ha afirmat aquest divendres davant la premsa i un grup reduït de fans.

En aquesta línia, el càntabre ha remarcat que 'Heroes en tiempo de guerra' "neix de la necessitat de donar un cop a la taula" i deixar clar qui és ell. "Perquè jo sóc música i això és el que vull que prevalgui", ha sentenciat, per després afegir divertit: "Estimo la música en general i estic boig per la música. En tots els estils hi ha coses bones i dolentes. Si veiéssiu el meu iPod pensaríeu que o és de diverses persones o d'un boig. Doncs és el segon ".

Sobre les dotze noves cançons que conformen el seu retorn, ha explicat que és un "treball molt variat" amb col·laboracions d'Ana Guerra i Nabález, així com cançons composades, entre molts altres, per Luis Fonsi o Paty Cantú. "Inclou des de la balada clàssica fins a la bachata. M'agrada la varietat perquè jo sóc això", rebla.

El primer single d'avançament de l'àlbum serà 'Heroes', una cançó sobre la superació i els herois quotidians que no porten capa. "És una versió renovada meva", ha dit sobre el seu so, per després endinsar-se al pla líric: "És una cançó amb missatge, perquè hi ha molta gent que és heroi en la seva vida diària".

En aquest punt, un assistent ha relacionat aquesta heroïcitat amb el feminisme, al que l'artista ha respost contundent. "Jo no sóc ni feminista ni masclista, sóc persona", ha sentenciat, per tot seguit defensar: "Per l'equilibri, ni una banda ni l'altre. Tinc una filla, tinc una mare. El que és una bogeria és que hi hagi gent tan covarda i tan merda com per fer mal a una dona".

Bustamante no ha pogut evitar del tot les preguntes sobre la seva vida personal i el seu divorci de l'actriu i model Paula Echevarría, tot i que ha manejat la situació primer amb certa solemnitat i després amb sentit de l'humor: "Al desamor reacciono escrivint cançons. El desamor és part de l'amor i forma part de la vida ... Us encantaria dir que estic destrossat però és que estic de puta mare. En aquesta vida cal viure sense por".