La màgia de Michael Jackson, sempre tan present als seus llegendaris concerts i també a la seva vida, va emocionar dissabte a la nit els assistents a l'espectacle Forever King of Pop a la Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona, que va acabar amb tot el públic dret aplaudint i gaudint dels darrers instants d'un show elèctric. En plena efervescència, no vaig poder evitar preguntar-me què és el que realment estava generant aquella reacció en la gent, si la carrera del genial artista Michael Jackson, si la fidelitat de la recreació dels èxits del Rei del Pop, si la qualitat de l'espectacle...
Per a aquell que els parla no hi ha dubte, era la reacció justa i merescuda a l'enorme talent dels artistes que havien participat en l'espectacle, uns cantants tan poderosos com continguts en els moments en què feia falta, una ballarins enèrgics i espectaculars i uns músics que van funcionar com un rellotge suís.
Insistia molt el director Carlos J. López en la presentació de l'espectacle que aquest no volia ser un simple concert o una imitació de Michael Jackson, sinó una celebració de la seva música i el seu art. Hi coincideixo plenament. Es tracta d'un espectacle molt ben pensat que fa un repàs molt compacte de la carrera de l'artista nord-americà, fugint del criteri simplement cronològic per buscar construir una història, un recorregut natural per una vida plena de cançons que han significat molt tant per al món de l'espectacle com per a molts dels que vam assistir a l'Auditori.
La idea de combinar en el mateix moment a l'escenari cantants de gran qualitat amb ballarins que imitaven de forma espectacular els moviments característics del Rei del Pop permet dotar l'espectacle d'una qualitat enorme, ja que cadascú es dedica al que millor sap fer. Està clar que els cantants també saben ballar i segurament els ballarins canten, però tots posen el seu art al servei d'un element comú, una celebració de la carrera de Michael Jackson.
El vestuari està cuidat al detall, amb recreacions de gran qualitat en temes com Thriller -amb truc de màgina inclòs amb la desaparació del ballarí que feia de Michael Jackson- o Smooth Criminal, les coreografies són d'una qualitat innegable, amb especial importància per a les recreacions de Beat It o They don't care about us. Hi va haver temps també per a interessants innovacions com l'exquisida interpretació a capella de Leave me Alone o la versió sensual i lenta de The way you make me feel.
El públic es va mostrar molt participatiu en tot moment, especialment en temes com I just can't get enough o la mítica We are the World, i especialment en una Blame it on the boogie en la qual els artistes van baixar a la platea a ballar i cantar amb tots els assistents, ja absolutament entregats.
Comunió total
El final de l'espectacle va consistir en una comunió final entre artistes i públic, amb grans demostracions per part dels ballarins que van ser rebudes amb forts aplaudiments per uns assistents que van marxar a casa realment agraïts per poder tornar a recordar que Michaek Jackson ha estat, és i serà molt important a les seves vides.
