QUARTETTO DI CREMONA
Cristiano Gualco i Paolo Andreoli, violí; Simone Gramaglia, viola; Giovanni Scaglione, violoncel
Espai Ter, Torroella de Montgrí. 17 de febrer.
El Quartetto di Cremona és una formació molt equilibrada. Destaca el seu primer violí, Cristiano Gualco, amb una sonoritat dolça i equilibrada que imprimeix molt caràcter a la formació. Gualco toca un magnífic violí Guadagnini de 1767 que realment és una màquina màgica de fer sons vellutats i profunds.
De fet, tots els intèrprets toquen grans instruments gràcies als seus mecenes. En aquest apartat destaca un impressionant violoncel de 1712 de Nicola Amati. Només amb els instruments, dignes de la millor col·lecció, els quatre de Cremona desperten un gran interès però només a mans de grans músics és quan podem obtenir el millor resultat.
Aquests músics reposats que no aposten per grans sonoritats d'estil romàntic han aconseguit una veu única, sobria però encantadora, que es fa escoltar a cada moment. No busquen excessivament el refinament i això els aporta una gran naturalitat.
El diàleg concertant és fluïd amb una bona entesa entre les veus. El quartet núm. 11 de Beethoven sona amb rotunditat però s'hi troba a faltar un sentit més trepidant en els moviments més agitats. Les entrades de totes les veus són acurades però en algun moment no acaben de funcionar del tot bé.
El Rosamunde de Schubert de melodia inestimable és on els de Cremona aconsegueixen el millor resultat. Gualco s'emporta la menció més especial perquè els perfils del seu melodisme són de primer nivell i rebla els diferents caràcters amb mestria sumptuosa.
En general manca un cert esclat en l'expressió musical d'aquest conjunt que està assolint èxits importants. Finalment cal posar en relleu la sonoritat del violoncel de Scaglione, un Amati, amb amplitud i mordent que aquest músic sap controlar molt bé que ofereix la millor poesia amb tons tardorals d'inefable significació.
