El catàleg raonat d'escultures de Salvador Dalí ha identificat un total de 34 obres úniques realitzades per l'artista empordanès entre 1931 i 1936, tres d'elles presentades com inèdites.
Amb aquest catàleg, la Fundació Gala-salvador Dalí vol «presentar i analitzar la faceta del Dalí escultor i donar a conèixer la singularitat i rellevància d'aquest producció», va comentar ahir a la Pedrera la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.
En aquesta primera part, va precisar l'especialista Laura Bartolomé, «totes les obres identificades són originals únics, perquè no hi ha cap obra resultat d'una edició», i només una s'exhibeix a la Fundació de Figueres.
Més de la meitat s'han conservat, i de la resta no es té constància d'on es troben ni de la seva destrucció, si bé hi ha peces que ja van ser concebudes com a «efímeres» en origen. A més d'aquesta trentena d'obres, el Centre d'Estudis Dalinians té tres o quatre escultures més en estudi.
«Existeixen obres dels anys 20, però falta estudiar-les, ja que no hi ha encara informació suficient per publicar-la», va subratllar Bartololmé, qui va citar exemples com alguns recipients de ceràmica pintats per Dalí, però «no hem trobat les garanties suficients per incloure-les en el catàleg».
A partir dels anys 30, amb l'establiment de l'artista a París, s'obre la primera i autèntica etapa de producció escultòrica.
La primera obra escultòrica del catàleg és Objecte de funcionament simbòlic (1931), un dels primers objectes surrealistes que Dalí va presentar en el número 3 de Le Surréalisme au service de la révolution, que també es va identificar com Sabata i got de llet.
En aquest primer tram cronològic s'inclouen un ampli ventall de categories: escultures, escultures-objecte, escultures involuntàries, objectes surrealistes, objectes de funcionament simbòlic, escultures intervingudes i també instal·lacions.
Algunes d'aquestes obres es conserven en col·leccions com The Art Institute of Chicago, el Moma de Nova York, el Museu Reina Sofía de Madrid i el Centre Pompidou de París.
Entre les aportacions més destacades del catàleg, figuren tres obres «pràcticament inèdites o poc conegudes» per a la identificació de les quals s'ha recorregut al valor documental de la fotografia com a Cadira atmosfèrica i l'escultura Sense títol. Cap de lleó rugint amb un plat d'ous ferrats a la boca, totes dues de 1933.
Igualment, la fotografia ha permès identificar la peça Espectre ornamental de l'erecció (1933-34), «una escultura en guix que s'ha pogut identificar i catalogar gràcies a unes fotografies de l'època i el catàleg d'una exposició en la galeria Jacques Bonejan de París el 1934».
És significatiu el diàleg que Dalí estableix en algunes ocasions entre la pintura i l'obra tridimensional, com passa a Babaouo, de 1932, una caixa de fusta a l'interior de la qual hi ha set làmines de vidre pintades per Dalí.
Aquesta peça, va dir l'especialista, està relacionada amb el guió d'una pel·lícula -no feta en l'època- que Dalí va escriure i va publicar en format de llibre, així com amb El petit teatre conservat al Moma, que reuneix la iconografia surrealista de Dalí.
El catàleg subratlla també la col·laboració de Dalí amb altres artistes en algunes creacions que s'identifiquen sota el concepte de coautoria, denominades «escultures involuntàries». També s'ha identificat el procés creatiu d'escultures com el Bust de dona retrospectiu.
