09 de abril de 2019
09.04.2019

La polèmica per «Minerva» de Tossa de Mar arriba a la Biennal d'Art de Venècia

El «Monument als Caiguts» de l'olotí Josep Clarà també figura entre les escultures controvertides que el pavelló català porta a la cita italiana

09.04.2019 | 00:19
La polèmica per «Minerva» de Tossa de Mar arriba a la Biennal d'Art de Venècia

La controvertida escultura Minerva, que l'artista Frederic Marès va regalar el 1970 a l'Ajuntament de Tossa de Mar, és una de les 15 obres escultòriques polèmiques que Catalunya, a través de l'Institut Ramon Llull, enviarà a una de les trobades d'art contemporani més famoses d'Europa, la Biennal d'Art de Venècia.

L'exposició To Lose Your Head (Idols), comissariada per Pedro Azara, aporta al pavelló català 15 peces «venerades i odiades», entre les quals també hi ha el Monument als Caiguts, de l'olotí Josep Clarà, una peça de la dècada del 1950 que estava a la Diagonal de Barcelona i que el 2005 va ser retirada, després de rebre nombrosos atemptats, fins i tot amb explosius, per part d'activistes antifranquistes. Avui es troba al dipòsit municipal de Barcelona.

A l'exposició viatgen físicament només quatre obres: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; un altre Monument als Caiguts (1963), en aquest cas de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l'Ajuntament de Balaguer; Record d'un malso'n (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, actualment al passeig de Sant Joan de Barcelona.

En canvi, la Minerva de Tossa de Mar no viatja físicament a Venècia, però sí reproduccions de fotografies, retalls de diaris i altres documents que situen en context l'oposició que va suscitar aquesta escultura de Frederic Marès. Un grup d'artistes s'hi va oposar argumentant que «era un regal enverinat», ha explicat Pedro Azara al Diari de Girona, perquè l'ajuntament va haver de pagar la costosa fundició en bronze, però també hi estaven en contra perquè consideraven que la vila marinera era representativa de l'art contemporani i titllaven Marès d'artista academicista. A més, l'obra, que inicialment s'havia de situar al Barri Vell, va acabar plantada mirant el mar, a l'avinguda Sant Ramon de Penyafort, on avui es pot contemplar, amb els seus aproximadament 5 metres d'alçada.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la directora del Llull, Iolanda Batallé, van participar ahir a la presentació de l'aportació catalana a la biennal. la intenció és oferir un recorregut pel fenomen de l'adoració i la destrucció de les estàtues.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona