La poeta uruguaiana Ida Vitale va defensar ahir durant l'acte de lliurament del Premi Cervantes que el que allò que «moltes vegades es diu la bogeria» del Quixot «podria ser vist com la irrupció d'un frenesí poètic», en un discurs en el qual la poesia de l'autor cervantí va ser present en la major part de la intervenció.

L'autora uruguaiana va detallar alguns dels èxits de la novel·la de Cervantes, destacant que la seva «devoció» per aquest autor «no té misteri». «Les meves lectures del Quixot, amb excepció de la determinada pels programes del liceu, van ser lliures i tardanes. Ja adolescent, em regalarien el volum il·lustrat i molt cuidat», va dir.

Vitale va pujar a un faristol encara emocionada, just després d'haver recollit la medalla i l'escultura del guardó de mans del Rei Felip VI, i va improvisar unes paraules. «Ara no em sortiria llegir el discurs, sinó abraçar i dir coses absurdes, però que em sortirien de l'ànima», va assenyalar.

Posteriorment, va iniciar la seva intervenció «agraint en espanyol». «Això és un valor afegit a la felicitat d'aquest instant», va comentar amb humor, per després explicar que «encara que sona una mica estrany (això d'agrair en espanyol)», obeeix a «una aclucada a un famós escriptor xilè que es va queixar d'haver d'agrair en alemany» en recollir un premi.

La poeta va recollir de mans del Rei Felip VI el Premi Cervantes 2018, un guardó que va rebre «emocionada», tal com va assenyalar als mitjans de comunicació durant el tradicional còctel posterior a la cerimònia. «És l'emoció de la meva vida», va manifestar la poeta, de 95 anys, que va assenyalar que en el moment de recollir el premi queia «en esperit».

Preguntada per la seva conversa amb el Rei, Vitale va assenyalar que Felip VI li va dir «moltes coses» però va precisar que «són per a la intimitat». «Inventin alguna cosa, que la inventiva és literatura», va fer broma en declaracions a la premsa durant el còctel, que enguany, a causa de la pluja, no es va poder celebrar en un dels patis de la Universitat d'Alcalá de Henares, com és habitual, sinó a l'Antiga Hospedería del Paranimf.