30 de abril de 2019
30.04.2019
Diari de Girona

L'Esculapi va dormir un mes i mig a Ginebra exiliat per la guerra el 1939

El Museu d'Arqueologia de Catalunya explica l'«exili» de les obres d'art en una exposició

30.04.2019 | 00:15

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) presenta fins al pròxim 6 d'octubre l'exposició El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en la qual recorda els seus orígens i aprofundeix en l'«exili» de bona part de les seves col·leccions a Suïssa l'any 1939.

Una de les peces estrella d'aquell exili va ser l'Esculapi o Asclepi d'Empúries, l'estàtua datada del segle II aC trobada l'any 1908 al jaciment de l'Escala.

L'Esculapi és només una de les més de 10.000 obres d'art que, sumant el fons d'art de la Generalitat de Catalunya i els del Govern espanyol, van viatjar a mitjan febrer de 1939 en camions i en tren fins a Suïssa per ser protegides, sota la tutela de la Societat de Nacions, davant l'avanç dels insurrectes franquistes que havien declarat la guerra a la República espanyola.

En aquesta pàgina reproduïm una foto de l'Esculapi a Suissa publicada en un diari del país alpí amb un text que explica que l'exposició de totes les obres d'art exiliades constituiria «un fris de 14 km». El 30 de març de 1939, Franco va aconseguir el retorn a Espanya d'unes peces que van dormir durant un mes i mig a Suïssa.

Comissariada per Àngels Casanovas, l'exposició té com a objectiu donar a conèixer aquest episodi i «retre homenatge als homes i dones que, enmig de les dificultats d'una guerra, van treballar incansablement per protegir el patrimoni cultural català i garantir la seva transmissió a la posteritat».

L'any 1932, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van crear el Museu d'Arqueologia per unificar diverses col·leccions arqueològiques de titularitat pública. Entre aquestes hi havia les peces de les excavacions d'Empúries, iniciades l'any 1907.

El primer director del Museu, Pere Bosch Gimpera, que va morir a l'exili a Mèxic, assenyalava, segons es pot veure en l'exposició, que el museu aspirava a «beneficiar del coneixement de l'arqueologia el gran públic i els alumnes de les escoles públiques».

Ubicat a l'anomenat Palau de les Arts Gràfiques, a la muntanya de Montjuïc, el museu va ser inaugurat el 3 de novembre del 1935 sense que hi fossin presents ni el president de la Generalitat, Lluís Companys, ni d'altres membres del seu govern empresonats pels fets del 6 d'octubre de 1934.

En iniciar-se la Guerra Civil al juliol del 1936, el Govern català va promulgar diferents disposicions perquè es «posés fi al saqueig cultural de Catalunya» i es va aconseguir que diferents béns patrimonials anessin integrats a les col·leccions del centre.

Sota els bombardejos de la capital catalana a partir del març del 1938, es va acordar que havien de traslladar-se a llocs més segurs les peces exposades, moltes de les quals embalades i portades fins al Mas Perxés d'Agullana, al cor de l'Empordà.

Dipositades en tres construccions

A Barcelona van quedar col·leccions dipositades en tres construccions pertanyents al museu, l'anomenat columbari romà, la cripta romana i un sepulcre romà, reforçats amb sacs de terra.

Fins i tot es va arribar a construir un refugi antiaeri, que encara es conserva, per al personal del museu. No obstant això, l'avanç de les tropes franquistes després de les batalles del Segre i de l'Ebre va desembocar, el 3 de febrer del 1939, en la signatura a Figueres d'un acord entre el Govern de la República i el Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors Artístics Espanyols, cosa que va propiciar «una actuació coordinada per a la sortida de les obres d'art cap a Ginebra, sota la protecció i custòdia de la Societat de Nacions».

L'Esculapi d'Empúries va formar part d'un comboi d'una setentena de vehicles carregats amb part del «tresor artístic cultural espanyol i català», que entre el 4 i el 9 de febrer de 1939, sota les ordres del comandant de carrabiners Alexandre Blasi, va travessar la frontera francesa.

A Perpinyà, totes les col·leccions es van posar en un tren, que va arribar quatre dies més tard a Ginebra.

Els representants del govern de Franco, guanyadors de la guerra, «no tardarien a personar-se fins a la Societat de Nacions, custòdia del tresor, per reclamar la propietat i el seu retorn a l'Estat espanyol, cosa que finalment van aconseguir el 30 de març del 1939».

Al juliol del 1939, el Museu d'Arqueologia de Catalunya va quedar sota l'administració de la Diputació de Barcelona, se li va imposar el castellà i va ser nomenat director el jove alferes falangista Martín Almagro Basch. Els funcionaris del museu van ser «depurats».

D'altra banda, Joaquim Nadal pronunciarà el 9 de maig una conferència en el marc de la mostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit