Fumiaki Miura, violí

Varvara, piano

Auditori de Girona. 24 de maig. Cicle Ibercàmera Girona.

Obres: W. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 23, en re major, K. 306; F. Schubert: Sonata per a violí i piano, en la major, op. post 162, D. 574, "Grand Duo"; L. v. Beethoven: Sonata per a violí i piano núm. 9, en la major, op. 47, "Kreutzer"

Si bé la tècnica instrumental de Fumiaki Miura li està permetent presentar-se a grans escenaris amb el suport del mestre Pinchas Zukerman i de la Munetsugu Foundation que li presta un gran instrument, a Girona va demostrar que encara necessita fer front al més difíl de l'ofici: alliberar el significat pregon de les músiques i aconseguir emocionar al públic. Miura va arribar amb el seu magnífic Stradivarius de 1704.

L'academicisme expressiu d'aquest jove intèrpret va fer que les tres sonates no arribéssin a convèncer tot i que hi van haver grans moments, molt especialment aquells en què Miura va demostrar detalls d'exquisidesa. Tot i que la sonoritat és molt notable li manca obertura i projecció. Va fer una lectura acurada i noble però es va oblidar del més important que és l'expressió musical.

Miura és ja un molt bon músic, molt capaç i amb tots els requisits per esdevenir un artista però s'hi ha d'atrevir i cal que amb l'ajuda o sense d'un músic treballi i prengui desicions de com cal dir la música a cada moment. La bona lectura i una tècnica solvent no el convertiran en artista.

Varvara com sempre va ser una intèrpret extraordinària. De fet, va actuar com a motor de l'espectacle per la seva solidesa com a artista. Va aportar profunditat musical, toc de gran pianista i una gran comprensió de les partitures que va ajudar a millorar sensiblement tot el concert.

Val a dir que va ser ella qui va centrar l'atenció pel magnetisme de la seva musicalitat. Mozart va sonar molt eixut i massa simple i en la sonata de Schubert no vam poder escoltar la volada magistral que emprenen les melodies d'aquest mestre.

En la sonata a Kreutzer però, Miura va estar molt més encertat en els caràcters tot i que li va faltar vigor i intensió perquè tot quedés dit. Hi ha camí per recórrer però tindrà temps per treballar i superar el gran obstacle per arribar a ser un intèrpret en majúscules.