L'exrector de la UdG Josep Maria Nadal es va mostrar aquest dimarts crític amb la universitat d'avui en la seva lectio ultima o acte oficial de comiat abans d'una jubilació que li arribarà el pròxim 30 de setembre, amb els 70 ja fets, tot i que continuarà fent classes de Fonaments del llenguatge, com a professor emèrit, «perquè m'agrada» i «mentre el cos aguanti».

La seva lliçó Posar fronteres a la mar, si cal: la llengua desitjada va omplir la capella del Roser de l'Aula Magna de la UdG en el que també va ser el tret de sortida de l'XIè Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua, organitzat per la UdG.

Catedràtic d'Història de la Llengua, Nadal va explicar que la llengua escrita o llengua estàndard és un «artefacte construït que tendeix a depredar els dialectes parlats» que «mantenen viva la manera de ser d'un grup».

Va considerar que «no cal posar fronteres» i que la llengua estàndard «ha de ser flexible i prendre coses dels dialectes», que són vius i evolucionen, i per això són fràgils. En canvi, l'estàndard és molt robust, com el llatí, que no canviarà, perquè és una llengua morta.

«Si vaig a la disco, no em feu parlar estàndard perquè no lligaré», va posar com a exemple, aconseguint la rialla de l'auditori.

En aquest context, el lingüista Nadal, que es va reconèixer fascinat per Chomsky i la teoria generativista, va sentenciar que «només ens acostarem a la saviesa combinant-ho tot, just el contrari del que la Universitat ha triat».

L'acte va aplegar familiars i amics de Josep Maria Nadal, i també molts professors, sobretot de Lletres. Hi van participar el vicerector José Antonio Donaire, el degà de Lletres, Àngel Quintana; el cap de Departament, Xavier Pla, i el director de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Francesc Feliu, que va llegir la laudatio o elogi del professor que es jubila.

Feliu va repassar l'extensa trajectòria acadèmica de Nadal i va recordar que és autor també de llibres de poesia i dels volums d'història de la llengua firmats conjuntament amb el malaguanyat Modest Prats. Nadal va tenir una forta projecció social com a primer rector de la UdG i ànima de la creació d'aquesta universitat als anys 90. El seu esperit crític i independència de criteri, així com el seu arravatament van ser també esmentats per Feliu.