13 de juliol de 2019
13.07.2019

Pepe Moll. Artista, exposa a itàlia

«El veritable artista està a l'ombra i no defalleix»

13.07.2019 | 01:29
Pepe Moll de Alba.

L'exposició Territorio Goya acull en un mateix espai de Perugia (Itàlia) obres del geni aragonès i l'aposta creadora de l'artista català Pepe Moll de Alba titulada Romper viejos hábitos. «És un honor», afirma Moll de Alba, «ja que Goya ha estat per a mi un dels grans referents com a pintor. Visc, a més, part de l'any a la Toscana i des de la meva finestra veig de lluny Monte Santa Maria Tiberina, el Palau Museu Bourbon del Monte, el lloc on serà l'exposició. Per aquest motiu, el compartir espai amb les seves obres, en un esdeveniment cultural tan important a Itàlia, a la zona on visc, és un dels moments més emocionants dels que he viscut».


De quina forma influeix Goya en un autor contemporani?

Molt jove vaig viure molts anys a Alemanya i només de tornar a Espanya em vaig trobar treballant a Madrid en un llibre amb l'aleshores conservador de pintura flamenca del Museu del Prado. Va ser una feina que em va portar anys, en quella època vaig passar infinites hores al museu i va ser allà on vaig descobrir de veritat Goya. En comptes de mirar més a Rubens jo m'escapava a veure Goya. Amb ell descobria un altre llenguatge, una altra llum que connectava més amb mi. És la manera que té de tractar la llum en l'espai la que més m'ha interessat de la seva obra i el que ha tingut més influència en mi potser perquè sigui la mateixa llum de la qual vinc.

La delicadesa en l'art és signe de fortalesa creativa?

Parlaria de seguretat creativa. M'interessen les zones de frontera i aquesta combinació de delicadesa exterior amb fortalesa interior trobo que és una meta en la creació.

Què queda vell en l'art i què roman jove?

M'interessa observar el passat, comparar-lo amb el present per després intuir el futur, però aquesta mirada al passat no ve d'un sentiment nostàlgic: es tracta de la recerca de l'atemporalitat. Aquest és un concepte que m'interessa tant en l'art com en la vida. Aquest punt on passat, present i futur es fonen. Més que un concepte és una experiència difícil d'explicar. Viure com si el temps no existís, només l'essència de les coses. Per això allò permanent en l'art, aquesta atemporalitat, la trobo en l'obra sense ornament, en l'espai buit, en el cos nu.

Els temps convulsos són propicis per als creadors?

Goya és el millor exemple per veure com els temps difícils poden ser una dolorosa inspiració. Que siguin propicis per als creadors és una altra cosa. Seran potser propicis per a l'Art. Just ara és la ciència i la tecnologia les que estan reemplaçant la cultura, les galeries estan buides i no podem competir amb les noves tecnologies.

I qui tindrà interès en una cosa que ja no té valor?

De tota manera, al meu entendre, aquest procés serà molt llarg. Arrosseguem centenars d'anys de cultura sobre les nostres esquenes com perquè pugui desaparèixer de la nit al dia. I això és el que plantejo en aquesta obra. Estarem ja experimentant un canvi a nivell biològic pel contacte amb ordinadors, xarxes socials i ones wifi? Imaginem el que serà quan arribin els robots, quan comencem a posar-nos microxips dins el nostre cos. Potser siguem els últims d'una cadena d'humans que des de la Prehistòria va fer ús de la fantasia, la ficció, en definitiva de l'Art, per sobreviure davant d'un medi hostil. Quantes vegades una música, una pintura, un poema, ens han ajudat a tirar endavant en un moment difícil!

On se sent més còmode, a la llum o en les ombres?

Si hagués de dir què és el més important, allò en què em fixo i més em toca, diria que és la llum: l'observació de la llum, tot i que potser hauria de dir de les diferents llums, aquelles dels llocs en què he viscut, aquelles que porta un dins. En el meu cas seria la llum de Barcelona, de Canàries, de Munic, de la Toscana i d'Úmbria. La llum atlàntica i la llum mediterrània, d'aquesta barreja vinc jo. Es parla tant de la terra, però el que m'interessa són els llums: de què quina llum véns? Quina llums portes dins? I sempre que hi ha llums també hi ha ombres i això és encara més interessant: Quines ombres portes dins?

Què és l'honestedat en l'art?

És seguir treballant encara que no se'ns faci cas. No llençar la tovallola i seguir en la recerca. Aquí és on veig al veritable artista, aquell que està a l'ombra i no defalleix.

Com encaixa en el seu puzle creatiu la seva experiència com a il·lustrador a Alba?

He dissenyat més de 1.000 cobertes de llibres. Com és natural aquests dos mons, la pintura i els llibres, s'havien d'unir en algun moment i el llibre Romper viejos hábitos és el fruit d'aquesta unió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona