Les cares dels desapareguts de la dictadura xilena, dels executors i torturadors i també fragments dels espais on es va dur a terme la duríssima repressió de la dictadura xilena són el punt de partida de l'artista Eduardo Gómez per a l'exposició Genocide Project. Espais d'excepció, que es va inaugurar ahir al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera. L'objectiu del projecte, assenyala Gómez, «no és fer justícia», però «sí plantejar preguntes, generar una experiència que ajudi l'espectador a entendre».
Dedicat des de fa tres dècades a un projecte d'investigació centrat en zones que han patit conflictes, l'artista ha recorregut diversos països per recopilar imatges de víctimes i fotografies actuals d'antics espais de repressió per a després treballar-ho com a material artístic.
«Sempre hi ha un rerefons documental. La meva idea sempre és que aquestes peces d'art s'exposin en països diferents dels que han originat el material, perquè queda clar que l'art connecta a altres patiments, veus que les víctimes no són mai diferents d'un lloc a l'altre», apunta Gómez, doctor en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en Psicologia.
El projecte artístic que es pot veure a la Jonquera fins al 3 de novembre parteix del material documental que va recollir a Xile arran de dues exposicions que van tenir lloc l'any 2016 al Museu de la Memòria i els Drets Humans i a la Villa Grimaldi.
La mostra consta de quatre instal·lacions, una d'elles amb dos espais de videoart, on víctimes i perpetradors interpel·len directament el visitant.
Una de les peces, explica Gómez, inclou un escaquer a terra, amb caselles que mostren cares dels detinguts i desapareguts i els terres dels antics espais de tortura i execució de la dictadura militar establerta a Xile entre 1973 i el 1990, tal com són actualment.
«Quan escoltes les víctimes sempre t'expliquen que van patir la repressió en una mena de limbo espaciotemporal, amb el cap dins una caputxa i sense poder tenir relació amb els altres», afirma Gómez.
«Molts expliquen que l'única cosa que els salvava era mirar-se els peus a través de la caputxa, perquè veure un petit tros de terra els remetia a la normalitat anterior», apunta.
Altres peces també inclouen les imatges de dones executores i reflexions entorn del compliment de les ordres d'un superior, i sempre van acompanyades d'un breu context documental a partir del qual l'espectador pot seguir estirant el fil.
«Més que una representació d'idees entorn de la dictadura, el que buscava era crear un artilugi perquè l'espectador tingui una experiència i plantejar-li debats», assegura Gómez.
L'exposició, ideada especialment pel centre cultural alt-empordanès, forma part del projecte global sobre conflictes d'arreu del món, Genocide Project, que Gómez ja va presentar a l'espai Art i memòria del MUME l'any 2017.
Altres exposicions
El 14 de setembre el museu jonquerenc inaugurarà la mostra Rafael Ramis. Impulsor del sindicalisme dels funcionaris de Catalunya, que explica qui va ser l'home que va articular els drets dels empleats públics durant la Segona República i que es podrà visitar fins al 30 d'aquest mes.
D'altra banda, la mostra Notes sobre coses que passen, de Mim Juncà, es podrà visitar fins al 13 d'octubre a la secció Art i Memòria.
