Rhodes no és un pianista convencional, va ser descobert als 28 anys d'edat després d'haver treballat en finances. Ha sortit al programa «Salvados» de La Sexta, té un contracte amb un segell de música rock i afirma que Johann Sebastian Bach li va salvar la vida. El pianista britànic és conegut per haver fet públics els abusos que va patir quan era menor d'edat. James Rhodes, a més de fer música, no dubta a explicar a la gent el seu passat i en explorar moments foscos de la seva vida com la sortida de la seva addicció a la droga i d'una depressió profunda.

El pianista britànic és conegut per haver fet públics els abusos que va patir quan era menor d'edat. James Rhodes, a més de fer música, no dubta a explicar a la gent el seu passat i en explorar moments foscos de la seva vida com la sortida de la seva addicció a la droga i d'una depressió profunda.

Playlist (Cross Books, 2019) és la seva proposta-trampolí cap al nou món de la música clàssica. James Rhodes (Londres, 1975) ha trobat a Madrid, ciutat a la qual es va mudar fa dos anys, la pau i la tranquil·litat necessària per capejar el fantasma de la profunda depressió que li va provocar haver estat víctima d'abusos sexuals quan era nen. Aquest trauma no se supera mai, assegura aquest apassionat defensor de la música, «una droga legal i sense efectes secundaris». En el seu últim llibre convida a gaudir de la rebel·lia de Bach, Mozart o Beethoven, uns genis capaços de canviar el teu estat d'ànim i fins a la teva ment.

Té plenament superada aquella tempestuosa experiència d'abusos sexuals que el va portar a escriure Instrumental

No. Aquesta vivència és una cosa que no es pot superar. La tinc aquí permanentment però amb la pau que em dona Espanya espero poder mitigar el turment.

Com va viure el programa televisiu Salvados

Va ser increïble. Jordi Évole i el seu equip van ser espectaculars amb mi. Vaig explicar la meva vida quan encara vivia a Londres. Una vegada que es va emetre el programa el meu telèfon no parava de sonar.

Què li deien?

Em donaven suport. No vaig rebre ni un comentari negatiu i això és extraordinari en aquesta època tan donada a la crítica emparada en l'anonimat de les noves tecnologies.

Quina influència va tenir la música clàssica en la seva sortida del túnel de la droga i de la depressió profunda?

Hi va influir moltíssim. La música és com una droga sense efectes secundaris. A més, és legal i la pot prendre tothom. Té un efecte molt fort que et porta a experimentar sentiments i dona esperança.

Què és la música clàssica per a vostè?

És el meu oxigen i la meva aigua.

Influeix en el seu estat d'ànim?

En una simfonia de 30 minuts pots trobar totes les emocions: tristesa, ira, alegria... Això no ho aconsegueixes amb una cançó de tres minuts.

Què va voler escoltar en el moment de la recent mort de la seva mare?

No podia escoltar res perquè estava trencat de dolor. Al cap de quatre dies vaig fer un concert a Madrid amb peces de Mozart, Beethoven, Chopin i Bach. L'hi vaig dedicar a ella.

Tot d'una el genial pianista rus Grigory Sokolov va aparèixer en la seva vida.

És com si un nen descobreix Leo Messi encara que jo soc més de Joaquín, del Betis. Descobrir Sokolov ho va canviar tot. És com conèixer un heroi. Està a l'altura de figures com Beethoven o Mozart.

Com va enllaçar amb el representant de Sokolov, Franco Panozzo?

Li vaig enviar una caixa de xampany a casa seva. Jo encara treballava en el món financer i quan va anar a Londres em va demanar que li donés un cop de mà amb la promoció de Sokolov. Panozzo em va animar a canviar les finances per la música.

Parli de la seva experiència d'haver estat el primer pianista clàssic a signar amb Warner Bross Records.

Va ser una experiència fantàstica però és una empresa massa gran que ho vol controlar tot així que vaig trencar amb ella perquè soc bastant llepafils i crear la meva pròpia discogràfica.

Vostè és un pianista de música clàssica atípic, si m'ho permet.

Tinc gran respecte als pianistes convencionals però m'agradaria que s'apropessin més al públic que els va a veure, que li dediquessin unes paraules abans del concert, que fossin més accessibles i que es relaxessin. Haurien de ser menys primmirats.

Ha aconseguit convèncer la gent que qualsevol pot aprendre a interpretar a Bach en sis setmanes amb una dedicació de 45 minuts diaris, segons promet vostè en un dels seus llibres?

Hi ha gent que m'envia vídeos que demostren que ho han aconseguit. No és una cosa difícil si et concentres en el repte.

Animi els joves a aficionar-se a la música clàssica.

Els joves no són el problema. Són més oberts de ment que la majoria dels adults que conec. Jo vaig actuar al Sónar i el públic era més tranquil i callat que el d'algunes sales de concert en què he estat. El que cal fer és apropar aquest tipus de música i és difícil perquè no se sap per on començar. Per això vaig escriure Playlist, com a trampolí cap al nou món de la música clàssica.